Mmmm... què bona!
Era l’únic que sabia dir. No deixava de repetir-ho una i altra vegada. Hipòcrita! Només ho deia per quedar bé. M’havia dit tantes vegades que detestava la sopa de galets gegants farcits i ara feia el númeret per guanyar punts davant d’aquells a qui no deixava de criticar. Perquè no només detestava la sopa de galets gegants farcits, també els detestava a ells.
Mmmm... què bona!
No vaig poder més! En un impuls irrefrenable vaig deixar anar totes les crítiques que havia fet a esquenes dels amfitrions, totes les vegades que els havia insultat i ridiculitzat davant d’amics i coneguts, tots els cops que havia posat excuses barates per tal d’evitar reunir-se amb ells... Va ser com una bomba. Tots es van quedar paralitzats, amb les culleres a mig camí entre els plats i les boques obertes d’estupor, carregades de galets gegants farcits. Les seves mirades estaven clavades en mi. Durant uns segons els galets van deixar de ser el centre d’atenció. Ara jo era el galet, un galet a punt de ser devorat. Automàticament les mirades es van traslladar alhora cap a ell.
Mmmm... què bona!
Va ser la seva resposta a les mirades expectants. I com per art de màgia les culleres es van posar de nou en marxa per seguir gaudint de la sopa de galets gegants farcits.
I és que realment era boníssima.
Era l’únic que sabia dir. No deixava de repetir-ho una i altra vegada. Hipòcrita! Només ho deia per quedar bé. M’havia dit tantes vegades que detestava la sopa de galets gegants farcits i ara feia el númeret per guanyar punts davant d’aquells a qui no deixava de criticar. Perquè no només detestava la sopa de galets gegants farcits, també els detestava a ells.
Mmmm... què bona!
No vaig poder més! En un impuls irrefrenable vaig deixar anar totes les crítiques que havia fet a esquenes dels amfitrions, totes les vegades que els havia insultat i ridiculitzat davant d’amics i coneguts, tots els cops que havia posat excuses barates per tal d’evitar reunir-se amb ells... Va ser com una bomba. Tots es van quedar paralitzats, amb les culleres a mig camí entre els plats i les boques obertes d’estupor, carregades de galets gegants farcits. Les seves mirades estaven clavades en mi. Durant uns segons els galets van deixar de ser el centre d’atenció. Ara jo era el galet, un galet a punt de ser devorat. Automàticament les mirades es van traslladar alhora cap a ell.
Mmmm... què bona!
Va ser la seva resposta a les mirades expectants. I com per art de màgia les culleres es van posar de nou en marxa per seguir gaudint de la sopa de galets gegants farcits.
I és que realment era boníssima.
21 de juny de 2007.