diumenge, 13 de desembre del 2015
divendres, 27 de novembre del 2015
dimecres, 2 de setembre del 2015
Blau tenyit de verd
I quan menys t'ho
esperes,
algú que havia estat de sempre allà,
et regala una mirada
diferent.
Un blau tenyit de verd,
intens,
t'inunda,
t'omple d'una energia
especial
que esdevé felicitat.
I amb la mirada arriba
un somriure,
i amb el somriure una paraula.
El moment fa que el
temps esdevingui records
on les mirades i els
somriures
pertanyien a un d'entre
tants.
Però ara,
el blau tenyit de verd,
intens,
transforma els records
i els converteix en
quelcom especial.
I el somriure,
clar i franc,
fa que aquell,
que un dia fou un
d'entre tants,
esdevingui amic,
un amic dels de
veritat.
Per l'Adrià, blau tenyit de verd.
6 d'agost de 2015
¿Dónde está el poeta?
La brisa llega del infinito
y susurra al oído las palabras
que un día dijo el poeta,
aquellas que inspiraron otras brisas,
aquellas que sonaron como un canto
con regusto a libertad:
"Regresé de mis viajes.
Navegué construyendo
la alegría". *
¿Dónde está ahora el poeta?
¿Dónde sus palabras?
¡Ahí están!
En el susurro de la brisa,
en los labios del que pretende ser poeta,
del desconocido que busca,
que desea,
que anhela y codicia
la libertad.
Isla Negra, Chile
Casa de Pablo
Neruda.
6 de agosto de 2015
* Pablo Neruda
dilluns, 27 de juliol del 2015
Ciruelas negras
Andaba el camino con
pisadas seguras.
¿El destino?
Desconocido.
La mirada clavada en
el horizonte.
Perdida a los ojos de
algunos,
atenta y absorbente a
los ojos de otros.
En la mochila, lo
imprescindible,
y en un lugar
privilegiado,
a su espalda,
la guitarra.
Y el camino le llevó frente
a las murallas
de lo desconocido.
La noche le cubrió de
estrellas y,
en el silencio que
todo lo envuelve,
soltó al aire las
notas de su canto.
"Las ciruelas
negras son rojas
cuando están verdes",
rezaba la canción.
Y en el negro y en el
rojo,
y también en el verde,
se dibujaron los días
pasados,
las aventuras vividas
y las que están por
llegar.
Y cuando amaneció,
siguió su camino con
la mochila
y la guitarra a la
espalda.
En los labios una
sonrisa,
en los ojos luz de
esperanza,
en los labios, las
notas de una melodía,
y en el paladar
un regusto a ciruela
de mil colores
y pasión.
Ávila, 25 de juliol de 2015
Per l'Àlex
dissabte, 21 de març del 2015
DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015
Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i el naixement de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.
Aquestes són les meves paraules per aquest dia.
No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres,
allà on va néixer,
allà on queda a resguard
de mirades indiscretes,
lluny de paraules inoportunes
o potser, fins i tot,
impertinents.
És el nostre secret.
Un d’aquells que quan hi penses,
un somriure es dibuixa als llavis
mentre centenars de papallones
voleien embogides dins la panxa.
Un d’aquells que quan hi penses,
desenes de moments viscuts
semblen prendre vida de nou en la
ment.
Un d’aquells que remou, que
sacseja,
que t’empeny a seguir endavant,
que t’empeny a viure.
No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres.
Ja saps on.
No li diguis a ningú!
21
de març de 2015
Dia
Mundial de la Poesia
dimecres, 4 de març del 2015
Viatge enllà
La
mà innocent, guiada per un somni infantil, trucava a la porta.
Què
potser no vas sentir el toc-toc suau
que
demanava permís per entrar dins del teu cor?
Busca
en el record i potser trobaràs una mirada o un gest.
O
potser una paraula.
I
si ho trobes, somriu al passat i fes-li l’ullet.
El
temps passava però el forrellat seguia barrant el pas.
Buscava
una escletxa per on fer passar un sospir.
Buscava
una escletxa on deixar una carícia.
Buscava
una escletxa per enviar un petó.
I
el somni, ara ja adolescent,
seguia
ocupant les nits.
I
quan arribava el dia,
seguia
somiant despert.
Un
dia la mirada es clavà a l’horitzó.
Veié
un nou destí, una aventura, un camí.
I
prengué el necessari:
quatre
coses i alguns records;
una
mica d’aigua i un tros de pa.
I
també aquell somni
que
seguia fermat darrera del portal.
Navegà
per mars i rius.
Navegà
per somriures i petons.
Trucà
a moltes portes que tampoc s’obriren.
Trucà
a unes poques que s’obriren
i
després es tancaren.
El
temps portà l’oblit,
el
temps trencà lligams.
I
aquell record?
El
conservà en el més profund de l´ànima.
Però
de vegades el temps capritxós
et
retorna a aquell punt en que tot va semblar acabar.
L’experiència
t’acompanya fins la porta
i
ara truques amb força i convicció.
Els
temors es van esvair fa molt,
i
els sentiments, transformats,
afloren
de nou en forma d’amistat
i
el temps esdevé ara etern.
22 de febrer de 2015
Per la Ia
divendres, 2 de gener del 2015
Cada noche
Cada noche te espero y no llegas.
Mis pies, fríos como el hielo,
se deslizan entre las sábanas
buscando en un vacío que se
antoja eterno.
Y en el vacío solo hay una opción:
soñar despierto.
Soñar hasta que el cansancio
vence a la esperanza,
el vacío se convierte en profundo
y la oscuridad rodea al sueño
que se desvanece en el olvido.
Hasta que caes en un precipicio
que parece no tener fin,
donde palpas a ciegas la nada,
donde el silencio es hiriente,
donde no se derraman lágrimas
porque ya no quedan por derramar.
Y pasan los días y caes.
Y pasan las semanas y caes.
Y pasan los meses y los años… y
caes.
Caes cada noche,
caigo cada noche
mientras te espero y no llegas,
con los pies fríos como el hielo
y el vacío abrumador clavándose
sin piedad.
2
de gener de 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)