dilluns, 30 de juny del 2008

La llegenda de Menussa i Lampègia

Disseny del cartell: Estanis Aboal

* * *

La Llegenda de Menussa i Lampègia és una obra teatral que es representa a la Vila de Llívia, a la Cerdanya, des de l'any 2000. Els seus inicis van ser dintre de les activitats de l'Escola d'estiu de cultura popular i tradicional (Festcat) que organitza cada any el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya. A partir de la quarta edició va passar a dependre de l'Ajuntament de la Vila de Llívia. Es tracta d'un espectacle itinerant que recórre diferents indrets de la Vila. Hi participen els seus habitants i gent de la comarca. També hi col·laboren persones i grups arribats d'altres indrets de Catalunya.

Narra la història d'amor entre Menussa, un capdill àrab que va conquerir la Cerdanya amb les seves tropes durant la invasió musulmana de la Península Ibèrica, i de Lampègia, filla del Duc d'Aquitània.

La Llegenda d'aquest any tindrà lloc el dissabte 19 de juliol a les 22 hores. Abans però, a les 20.30 hores, hi haurà un sopar medieval. També tindrem durant tot el dia un mercat medieval de productes artesans pels carrers de la vila.

ANIMEU-VOS A VENIR!!!


dimecres, 25 de juny del 2008

Silenci. De nou

Com dir el que penso?
Com dir el que sento?
Com fer-ho si ni se realment el que penso,
si ni se realment el que sento?

Potser serà millor el silenci.
Segurament expressaré mes coses sense dir res.
El meu silenci serà un crit.
Un crit per a qui ho vulgui escoltar.
Per a qui ho ha d’escoltar.

Silenci.
De nou.Silenci.

diumenge, 15 de juny del 2008

Un tomb pel món: França 2005


Le Puy-en-Velay (Alt Loira), França 2005

Un tomb pel món: Brasil 1997


Catedral de Brasilia, Brasil 1997

Música... dansa... tu

Música...
Melodia que omple
l’espai
i ens porta cap a un viatge
d’emocions i sentiments.

Dansa...
El teu cos, nu,
es mou portat per aquestes emocions
convertint-se ell mateix
en una nova música.

Tot en plena harmonia:
notes, músculs, silencis, mirades...
movent-se per l’espai,
esdevenint una sola cosa
que perdurarà
en l’eternitat.


Somiant amb tu - setembre de 1999

divendres, 13 de juny del 2008

Curs 2007-2008

Arriba el final del curs i em ve de gust fer una repassada del que ha estat. La paraula que em ve al cap en fer aquest exercici d’avaluació és SATISFACCIÓ. Sí, em sento molt satisfet. Perquè? Doncs perquè ha estat un període molt productiu: he estrenat quatre obres escrites per mi.


BALNEARIO va obrir la temporada. La gent de la Companyia de Teatre Seitan m’han donat grans satisfaccions. En primer lloc l’oportunitat d’aprendre més d’aquest ofici del teatre, però sobretot em satisfà tenir-los com amics donant-me suport en tot moment (gràcies Mercè, María, Dolors, Raquel, Jose, Toni, Encarna, Sara i Luís)



EVANGELIO ANÓNIMO, la versió en castellà del monòleg teatral que vaig estrenar la temporada passada, va veure la llum a Colombia oferint-me l’oportunitat d’obrir altres horitzons i demostrant-me a mi mateix la capacitat d’enfrontar-me amb un text en solitari. La gira per Colombia ha estat una experiència inoblidable (gràcies Oscar, Diego, ...)


LA LIRA D’ORFEU, produït per la Sala Cabañes de Mataró, ha estat una altra experiència enriquidora: el repte de dirigir un muntatge amb gairebé cent persones involucrades (gràcies Coral, Ferran, Mercè, Estanis, Teresa, Enric, tota la companyia i, com no, a la Sala)




GRAFFITI, ÒPERA URBANA, una producció de l’Orfeó Lleidatà és la quarta estrena del curs. M’ha donat l’oportunitat d’experimentar amb noves tecnologies i de treballar amb un equip de gent immillorable que m'han fet sentir com a casa. Sense dubtes he après molt de l’experiència (gràcies Xavier, Pedro, Anna, Estanis, el cor jove i tot l’equip)

I entremig de les estrenes, la direcció de La bella Otero, que va estar cinc setmanes a la cartellera de Barcelona, treballant am dues grans professionals (gràcies Empar, Agnès, Juan i tot l’equip)

I encara queda La llegenda de Menussa i Lampègia pel juliol a Llívia, que com cada any també m’omplirà de satisfacció (gràcies anticipades a tots els que participareu)

Vull fer també un esment als alumnes que han passat pels meus cursos de teatre de l’escola de música de Gavà. Amb ells he passat molt bones estones i em sento orgullós del treball que s’ha fet durant tot el curs (gràcies a tots i especialment al “grupet”, ja sabeu...)


Definitivament estic molt satisfet. Satisfet i il·lusionat per seguir treballant en nous projectes, que en tinc uns quants.

Gràcies de nou a tots els que heu estat al meu costat en aquest magnífic curs. Als que heu treballat amb mi i als que m’heu donat suport. Un curs inoblidable.

Cicle

El cicle es tanca.
Semblava impossible, oi?
Ens crèiem invencibles.
L’eternitat era nostra.
Recordes?
Per sempre, vam dir…
Com ens vam atrevir a pronunciar aquestes paraules?
Vam ser valents?
Potser agosarats?
En realitat no ens equivocàvem:
el viscut és per sempre,
malgrat hagi acabat.

dilluns, 2 de juny del 2008

La lira d'Orfeu


La lira d'Orfeu ha baixat el teló. Gràcies a tots i totes els que heu participat en aquesta gran experiència.

diumenge, 1 de juny del 2008

Un, dos, tres i...

Un, dos, tres i...
La impressió és aclaparadora.
Sents l’aire que t’envolta.
Guanyes velocitat.
Tanques els ulls,
és difícil mantenir-los oberts.
A la ment ressona el tres.
El tres ha estat decisiu.
Ha marcat el principi.
I també el final.
Tres...
Perquè? Perquè? Perquè?
No ho hauries d’haver fet.
Ara tens por.
Cada vegada vas més ràpid,
caus més ràpid.
Però,
realment calia saltar?
Calia llançar-se al buit?
Un, dos, tres i...
Ho has fet de nou.
Un...
Altre cop.
Dos...
Ho fas de nou...
Tres...
Potser la propera vegada
contaré fins a quatre.


14 de febrer de 2008