T'he tirat un petó des del balcó.
Què no t'ha arribat?
Potser s'ha quedat embadalit amb la lluna
o potser amb el seu reflex
al damunt del mar.
Però estigues tranquil
que sap molt bé el camí
i quan arribi es deixarà caure suaument
al damunt dels teus llavis
mentre dorms profundament
i potser somies amb mi.
30 d'octubre de 2013
dijous, 31 d’octubre del 2013
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Mar desconegut
Per què no córrer el risc?
Què potser no t’agraden les
aventures?
I tant!
Mira:
clava la mirada a l’horitzó
d’aquest mar desconegut
que tens al davant.
Respira.
Sents l’aroma?
Saps a què fa olor?
Sí que ho saps, sí.
Ara despulla’t!
Entra en les aigües salvatges que
et criden:
vine, vine, vine...
Saps de qui és la veu
que ressona a la ment?
Sí que ho saps, sí.
Submergeix-te.
Has vist?
És un mar de mirades i somriures,
amb onades de paraules.
Puja al damunt i deixa’t portar.
Fes el viatge sense pensar en el
destí,
tan sols gaudint de cada instant,
gaudint de paraules i mirades
i també de somriures.
Saps de qui són, oi,
les paraules i mirades
i també els somriures?
Sí que ho saps, sí.
30
d’octubre de 2013
dimarts, 29 d’octubre del 2013
Veu
Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.
Però no!
No és un somni!
Potser si què va ser-ho,
però un dia es feu realitat
i ara ressona a la ment,
com si d’una dolça melodia
es tractés.
No em deixis!
Parla’m hores i hores,
dies i dies,
que escoltant aquesta veu
només cal tancar els ulls
per veure un somriure,
una mirada,
per sentir el batec d’un cor.
Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.
29 d’octubre de 2013
dimarts, 22 d’octubre del 2013
Destí
I de vegades
succeeix
que el destí capritxós
t'obsequia amb un
tresor.
Com si aparegués del no res
es presenta un
somriure,
de vegades somiat,
de vegades anhelat,
que et transporta a
un altre món,
a un altre espai,
a una altra dimensió.
Com fugir del
parany?
Com no caure en
l'embruix
que domina la teva ànima
i la fa
infinitament feliç?
I també, de vegades,
aquest destí capritxós
et regala una veu.
I la veu et
fascina,
et penetra,
t'inunda,
et posseeix, et
domina.
I ja no vols fugir.
Vols seguir embruixat,
vols seguir posseït.
Somriu!
Parla'm!
Embruixa'm!
Posseeix-me!
De nou és per tu...
21 d'octubre de 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)