dijous, 31 d’octubre del 2013

Petó

T'he tirat un petó des del balcó. 
Què no t'ha arribat?
Potser s'ha quedat embadalit amb la lluna
o potser amb el seu reflex 
al damunt del mar. 
Però estigues tranquil 
que sap molt bé el camí
i quan arribi es deixarà caure suaument
al damunt dels teus llavis
mentre dorms profundament
i potser somies amb mi. 

30 d'octubre de 2013

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Mar desconegut

Per què no córrer el risc?
Què potser no t’agraden les aventures?
I tant!
Mira:
clava la mirada a l’horitzó
d’aquest mar desconegut
que tens al davant.
Respira.
Sents l’aroma?
Saps a què fa olor?
Sí que ho saps, sí.

Ara despulla’t!
Entra en les aigües salvatges que et criden:
vine, vine, vine...
Saps de qui és la veu
que ressona a la ment?
Sí que ho saps, sí.

Submergeix-te.
Has vist?
És un mar de mirades i somriures,
amb onades de paraules.
Puja al damunt i deixa’t portar.
Fes el viatge sense pensar en el destí,
tan sols gaudint de cada instant,
gaudint de paraules i mirades
i també de somriures.

Saps de qui són, oi,
les paraules i mirades
i també els somriures?
Sí que ho saps, sí.



30 d’octubre de 2013

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Veu

Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.

Però no!
No és un somni!
Potser si què va ser-ho,
però un dia es feu realitat
i ara ressona a la ment,
com si d’una dolça melodia
es tractés.

No em deixis!
Parla’m hores i hores,
dies i dies,
que escoltant aquesta veu
només cal tancar els ulls
per veure un somriure,
una mirada,
per sentir el batec d’un cor.

Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.


29 d’octubre de 2013

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Destí

I de vegades succeeix
que el destí capritxós
t'obsequia amb un tresor.

Com si aparegués del no res
es presenta un somriure,
de vegades somiat,
de vegades anhelat,
que et transporta a un altre món,
a un altre espai,
a una altra dimensió.

Com fugir del parany?
Com no caure en l'embruix
que domina la teva ànima
i la fa infinitament feliç?

I també, de vegades,
aquest destí capritxós
et regala una veu.

I la veu et fascina,
et penetra, t'inunda,
et posseeix, et domina.

I ja no vols fugir.
Vols seguir embruixat,
vols seguir posseït.

Somriu!
Parla'm!
Embruixa'm!
Posseeix-me!


De nou és per tu... 
21 d'octubre de 2013