Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.
Però no!
No és un somni!
Potser si què va ser-ho,
però un dia es feu realitat
i ara ressona a la ment,
com si d’una dolça melodia
es tractés.
No em deixis!
Parla’m hores i hores,
dies i dies,
que escoltant aquesta veu
només cal tancar els ulls
per veure un somriure,
una mirada,
per sentir el batec d’un cor.
Potser tan sols és un desig.
O potser només somio.
La veu segueix parlant.
29 d’octubre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada