I de cop una
melodia em toca.
Sento com
penetra la pell,
sento com
inunda els sentits...
Tanco els
ulls i em deixo gronxar.
I de cop uns
ulls de nou,
els
mateixos, aquells ulls.
A cada segon
les notes semblen dies,
a cada dia
les notes són setmanes
i anys i una
vida,
acords de
vida.
Les llàgrimes,
incontrolades,
vessen
desitjos, vessen mirades,
recorden
somriures
i paraules i
xiuxiuejos...
I també
anhelen aquells llavis,
aquell bes
etern que mai va arribar.
Un bes...
Melodia inacabada.
Un desig...
Un silenci...
I de cop uns
ulls de nou.
13 d’octubre
de 2012