EM QUEDO EN BLANC

Em quedo en blanc.

Em sap greu però és així.

Ho intento.

Busco la forma de trobar els colors.

Però... només blanc.

Per què serà?

Serà que la claror que desprèn el teu somriure

elimina els vermells i els blaus i els grocs

i a tots els què gosen aixecar-se

davant la teva immensitat? 

Serà què els sons que brollen dels teus llavis

i que es converteixen en càlida melodia

aclaparen els liles i els verds i els taronges

i a tots els que s'atreveixen a no guardar silenci

davant l'atractiu del teu ésser?

Tant se val.

Si tu hi ets, tant se val els colors.

Em quedo en blanc

si tu ets els meus colors.

Per la Carme

30 de gener de 2013

SENTIMENTS CONFRONTATS

Saps què?

Hi ha vegades que m'acostaria decidit

i, sense previ avís,

et prendria entre els meus braços.

Tancaria els ulls

i gaudiria de l'aroma que desprens

i que em sedueix

i em torna boig.

Buscaria amb els meus llavis els teus

per deixar un petó suau i dolç,

com a tribut d'aquesta passió

que habita el meu interior

i que em maltracta sense compassió.

Però saps una altra cosa?

Hi ha vegades que m'acostaria decidit

i, sense previ avís,

et diria que em deixis em pau,

que abandonis els meus somnis,

que no utilitzis la tortura

que juga amb els sentiments,

els meus.

Sentiments confrontats.

És això.

Què fer-ne?

Només hi ha una opció:

seguiré somiant amb tu.

Per la Marta

30 de gener de 2013

ARA NO SÉ DIR-TE

Et pregunto però no hi ha resposta.

Insisteixo

però el silenci omple l'espai

com si d'un núvol gris i espès es tractés.

Què creus que busco?

Potser et penses que et qüestiono?

Potser imagines intencions ocultes

en les meves paraules?

Ho torno a provar.

Tinc l'esperança de rebre una resposta,

d'entendre, de saber.

Silenci...

Espero...

Silenci...

I a la fi un fil de veu

neix dels teus llavis:

Ara no sé dir-te!

D'acord.

Em rendeixo.

Per la Marta.

30 de gener de 2013

EM REGALES UNA PARAULA?

De nou navego per les interioritats més íntimes

que només apareixen

quan l'esperit perd la seva consciència

en les profunditats de la nit.

Els somnis es presenten com una oportunitat única

per viure intensament allò que potser tens prohibit,

allò que tu mateix et negues,

allò que no seria correcte.

I allà somrius.

I respires com mai ho has fet.

I cantes.

I saltes.

I crides.

I també sents una veu,

que en apropar-se xiuxiueja a cau d'orella:

Em regales una paraula?

Te'n regalo una i mil!

Paraules i somriures,

carícies i desitjos.

Aquí tens la meva paraula.

És teva.

Et pertany.

30 de gener de 2012

HA DEIXAT DE PLOURE

Ha deixat de ploure però els teus ulls
segueixen regalant-me una mirada.

Només és això, una mirada,
però quantes coses que diu!
Si fos paraules,
en despertar les sentiria
com un xiuxiueig a cau d'orella
que dolçament repeteix un cant que diu:
ja no plou, aixeca't i camina, aixeca't i viu!

I demà, quan els meus ulls s'obrin
i rebin el teu regal,
una força inexplicable
em farà aixecar-me
i caminar i viure!

I quan torni a ploure
restaré sota l'aixopluc
de la teva dolça mirada.

21 de gener de 2013

PLOU

Sento la pluja que copeja la finestra.

Avui la lluna no es deixa veure.

Avui les estrelles no fan l’ullet

enmig de la nit silenciosa.

Silenciosa?

No.

El silenci el trenca

el clap-clap de la pluja contra els vidres

que sembla demanar permís

per entrar i resguardar-se de sí mateixa.

I també pel pom-pom del cor

que en nits com aquesta

batega amb més intensitat

i desitja trobar-te

i sentir-te

i besar-te.

I també en nits com aquesta,

quan els ulls es tanquen,

apareixen mil imatges anhelades

que potser seran somnis en la foscor

i potser realitats quan la claror arribi amb el dia.

Sento la pluja que copeja la finestra

mentre les teves mirades

copegen el meu cor.

20 de gener de 2013

PENSAMENT ESBOJARRAT

Comparteixo amb tu la nit,

pensament esbojarrat,

que envaeixes el meu somni

i em portes pel mal camí.

És conscient el meu esperit d’això?

Sap on es fica?

És aquest el destí que vol

per una nit com aquesta

on el cansament truca a la porta

per esdevenir descans?

No és aquest pensament

qui allunyarà el preuat repòs?

Què passarà demà

quan els ulls reflecteixin

l’esbojarrada travessia per la foscor?

Demà?

Demà pensarem que després del dia

arribarà una altra nit.

Així doncs que fem, esperit?

Benvingut siguis

pensament esbojarrat!

19 de gener de 2013

ÀNGEL DE LA NIT

I enmig del silenci,

l'àngel de la nit estén les seves ales

i aixeca el vol

perdent-se en la foscor.

No m'ha fet l'ullet,

com en d'altres ocasions.

No ha deixat un somriure,

com en d'altres temps.

Només ha marxat

deixant la solitud com a única companya

que esgarrapa i mossega,

que colpeja i que es burla.

I jo m'arrauleixo en un racó

i espero una espurna de llum.

18 de gener de 2013