Avui la lluna no
es deixa veure.
Avui les
estrelles no fan l’ullet
enmig de la nit
silenciosa.
Silenciosa?
No.
El silenci el
trenca
el clap-clap de
la pluja contra els vidres
que sembla
demanar permís
per entrar i
resguardar-se de sí mateixa.
I també pel
pom-pom del cor
que en nits com
aquesta
batega amb més
intensitat
i desitja
trobar-te
i sentir-te
i besar-te.
I també en nits
com aquesta,
quan els ulls es
tanquen,
apareixen mil
imatges anhelades
que potser seran
somnis en la foscor
i potser
realitats quan la claror arribi amb el dia.
Sento la pluja
que copeja la finestra
mentre les teves
mirades
copegen el meu
cor.
20
de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada