I enmig del silenci,
l'àngel de la nit estén les seves ales
i aixeca el vol
perdent-se en la foscor.
No m'ha fet l'ullet,
com en d'altres ocasions.
No ha deixat un somriure,
com en d'altres temps.
Només ha marxat
deixant la solitud com a única companya
que esgarrapa i mossega,
que colpeja i que es burla.
I jo m'arrauleixo en un racó
i espero una espurna de llum.
18
de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada