dissabte, 21 de març del 2015

DIA MUNDIAL DE LA POESIA 2015

Cada any, el 21 de març, la UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia i ens convida a reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i el naixement de les capacitats creadores de cada persona. D'acord amb la decisió de la UNESCO, el principal objectiu d'aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.

Aquestes són les meves paraules per aquest dia.


No li diguis a ningú!

Deixa que quedi així,
entre nosaltres,
allà on va néixer,
allà on queda a resguard
de mirades indiscretes,
lluny de paraules inoportunes
o potser, fins i tot, impertinents.

És el nostre secret.
Un d’aquells que quan hi penses,
un somriure es dibuixa als llavis
mentre centenars de papallones
voleien embogides dins la panxa.
Un d’aquells que quan hi penses,
desenes de moments viscuts
semblen prendre vida de nou en la ment.
Un d’aquells que remou, que sacseja,
que t’empeny a seguir endavant,
que t’empeny a viure.

No li diguis a ningú!
Deixa que quedi així,
entre nosaltres.
Ja saps on.

No li diguis a ningú!

21 de març de 2015
Dia Mundial de la Poesia



dimecres, 4 de març del 2015

Viatge enllà



La mà innocent, guiada per un somni infantil, trucava a la porta.
Què potser no vas sentir el toc-toc suau
que demanava permís per entrar dins del teu cor?
Busca en el record i potser trobaràs una mirada o un gest.
O potser una paraula.
I si ho trobes, somriu al passat i fes-li l’ullet.




El temps passava però el forrellat seguia barrant el pas.
Buscava una escletxa per on fer passar un sospir.
Buscava una escletxa on deixar una carícia.
Buscava una escletxa per enviar un petó.
I el somni, ara ja adolescent,
seguia ocupant les nits.
I quan arribava el dia,
seguia somiant despert.

  


Un dia la mirada es clavà a l’horitzó.
Veié un nou destí, una aventura, un camí.
I prengué el necessari:
quatre coses i alguns records;
una mica d’aigua i un tros de pa.
I també aquell somni
que seguia fermat darrera del portal.




Navegà per mars i rius.
Navegà per somriures i petons.
Trucà a moltes portes que tampoc s’obriren.
Trucà a unes poques que s’obriren
i després es tancaren.
El temps portà l’oblit,
el temps trencà lligams.
I aquell record?
El conservà en el més profund de l´ànima.




Però de vegades el temps capritxós
et retorna a aquell punt en que tot va semblar acabar.
L’experiència t’acompanya fins la porta
i ara truques amb força i convicció.
Els temors es van esvair fa molt,
i els sentiments, transformats,
afloren de nou en forma d’amistat
i el temps esdevé ara etern.


22 de febrer de 2015
Per la Ia