Qui ets realment?
Qui ets per mi?
Què hi ha darrera les paraules,
les mirades i els gestos?
Segurament podria dir moltes coses,
infinitat de descripcions,
perquè cada cop que em mires,
cada cop que em parles,
l’efecte és màgic i les sensacions,
noves a cada nova mirada,
inèdites a cada nova paraula o gest,
omplen fins a l’últim alè la vida.
La llista seria molt llarga,
la llista és molt llarga
i les descripcions resulten banals
quan pots gaudir d’aquestes sensacions
que són autèntiques
i inesborrables.
31 de gener de 2008
diumenge, 17 de febrer del 2008
dissabte, 16 de febrer del 2008
La lira d'Orfeu
Disseny: Estanis Aboal Mimbrero
* * *
El disabte 10 de maig de 2008, a les 18 hores s'estrenarà a la Sala Cabañes de Mataró el musical La lira d'Orfeu, un espectacle teatral per a tota la família. Hi participen més de 70 persones de totes les edat.
*
Música: Enric Capdevila
Lletres cançons: Teresa Lluveras
Coreografies: Coral Consegal
Disseny d'imatge, escenografia i vestuari: Estanis Aboal
Direcció musical: Georgina Blanch
Assessoria vocal: Teresa Lluveras
Guió i direcció: ALBERT LÓPEZ VIVANCOS
*
Dies de representació: 10, 11, 12, 17, 18, 24 i 25 de maig i 1 de juny
Horari: 18 hores
Lloc: Sala Cabañes. Riera, 110 (Mataró) Telèfon: 937901213
diumenge, 10 de febrer del 2008
No es pot morir per vosaltres
“En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. Quan arribaren a l'indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús amb els criminals, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.” Lc 23, 3-33
Alçà els ulls i, superant el dolor que envaïa el seu cos, sentí un calfred que el va recórrer no només físicament, el va sentir també en el més íntim del seu esperit. El soroll que l’envoltava, les veus de la gent que assistia a aquell lamentable espectacle protagonitzat per el mateix, els crits dels que vivien el seu propi suplici a una banda i a l’altre, els riures, els insults, els plors apagats de la mare, tot va desaparèixer de cop. Un silenci estrany l’envoltava. Un silenci trencat només pel batec del seu cor que li deia que encara era viu. Es sentí alleujat. Inspirà profundament i es prengué un temps per observar. Repassà els rostres: molts eren coneguts però gairebé cap, proper. Només la mare i el petit grup que l’envoltava. On eren els “elegits”? pensà en ells, en el gran esforç que havia hagut de fer per aconseguir que entenguessin el seu missatge. I ara, quan tot era a punt d’acabar, s’adonava que l’esforç potser no havia servi de res, que potser seguien sense entendre res. Amb un dolor al cor més gran que el produït pels cops, espines i claus es digué:
- No es pot morir per vosaltres...
“Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força:
-Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar.” Lc 23, 44-46
24 de gener de 2008
Alçà els ulls i, superant el dolor que envaïa el seu cos, sentí un calfred que el va recórrer no només físicament, el va sentir també en el més íntim del seu esperit. El soroll que l’envoltava, les veus de la gent que assistia a aquell lamentable espectacle protagonitzat per el mateix, els crits dels que vivien el seu propi suplici a una banda i a l’altre, els riures, els insults, els plors apagats de la mare, tot va desaparèixer de cop. Un silenci estrany l’envoltava. Un silenci trencat només pel batec del seu cor que li deia que encara era viu. Es sentí alleujat. Inspirà profundament i es prengué un temps per observar. Repassà els rostres: molts eren coneguts però gairebé cap, proper. Només la mare i el petit grup que l’envoltava. On eren els “elegits”? pensà en ells, en el gran esforç que havia hagut de fer per aconseguir que entenguessin el seu missatge. I ara, quan tot era a punt d’acabar, s’adonava que l’esforç potser no havia servi de res, que potser seguien sense entendre res. Amb un dolor al cor més gran que el produït pels cops, espines i claus es digué:
- No es pot morir per vosaltres...
“Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: el sol s'havia amagat. Llavors la cortina del santuari s'esquinçà pel mig. Jesús va cridar amb tota la força:
-Pare, confio el meu alè a les teves mans.
I havent dit això, va expirar.” Lc 23, 44-46
24 de gener de 2008
dissabte, 9 de febrer del 2008
Madurar
Sóc aquí davant teu.
Intento escoltar-te,
sentir les teves paraules.
Busco anar més enllà
de la teva mirada.
Tanco els ulls.
Inicio un viatge
cap al meu interior.
Deixo ressonar la teva veu
al més profund del meu esperit.
Em relaxo per deixar-me portar,
per deixar-me envair
per aquesta mirada
que em captiva.
Escoltar i mirar,
per després madurar.
Madurar és viure.
És viure el que m’envolta,
a tu també.
Tu m’envoltes.
Viure’t a tu.
Parla’m doncs,
no deixis de mirar-me.
Envaeix-me amb paraules,
envaeix-me amb mirades.
17 de gener de 2008
Intento escoltar-te,
sentir les teves paraules.
Busco anar més enllà
de la teva mirada.
Tanco els ulls.
Inicio un viatge
cap al meu interior.
Deixo ressonar la teva veu
al més profund del meu esperit.
Em relaxo per deixar-me portar,
per deixar-me envair
per aquesta mirada
que em captiva.
Escoltar i mirar,
per després madurar.
Madurar és viure.
És viure el que m’envolta,
a tu també.
Tu m’envoltes.
Viure’t a tu.
Parla’m doncs,
no deixis de mirar-me.
Envaeix-me amb paraules,
envaeix-me amb mirades.
17 de gener de 2008
Tot depèn
L’infant s’acostà lentament fins quedar davant la immensa roca. Els ulls, d’un blau pertorbador, es van clavar directament al petit forat situat al mig de la pedra. Un calfred sacsejà el cos gairebé nu i moll després d’haver travessat el riu d’aigües fosques. Les gotes recorrien aquella anatomia que es debatia entre la infantesa i l’adolescència en una lluita aferrissada. Les paraules ressonaven a la seva ment. Quatre paraules que havien servit de comiat. Quatre paraules que l’havien allunyat de la seguretat de la llar, d’una vida plàcida. Quatre:
- Tot depèn de tu.
Què important que s’havia sentit! Tot era a les seves mans, seria un heroi. Havia deixat de ser un infant per a convertir-se en aquell adult anhelat cada cop que es deia a ell mateix “quan sigui gran...” Però ara tot el valor s’esvaïa sense poder-ho evitar per aquell forat. Tornava a ser nen, desitjava se un nen.
Conscient però de la seva missió, estirà lentament el braç dirigint-lo cap a l’indret negre i misteriós. Els dits van fregar la pedra freda i humida. Es quedà immòbil. No podria fer-ho, no s’atrevia, era incapaç.
- Només tu pots fer-ho. La teva petita mà és l’única que pot entrar allà dins. L’única que cabrà en les reduïdes dimensions del forat.
Respirà profundament i repetí les paraules per tal de infondre’s valor. Tancà els ulls i ficà la mà en aquell lloc desconegut.
I les paraules, les quatre, ressonaren de nou en l’esperit de l’infant:
- Tot depèn de tu.
10 de gener de 2008
- Tot depèn de tu.
Què important que s’havia sentit! Tot era a les seves mans, seria un heroi. Havia deixat de ser un infant per a convertir-se en aquell adult anhelat cada cop que es deia a ell mateix “quan sigui gran...” Però ara tot el valor s’esvaïa sense poder-ho evitar per aquell forat. Tornava a ser nen, desitjava se un nen.
Conscient però de la seva missió, estirà lentament el braç dirigint-lo cap a l’indret negre i misteriós. Els dits van fregar la pedra freda i humida. Es quedà immòbil. No podria fer-ho, no s’atrevia, era incapaç.
- Només tu pots fer-ho. La teva petita mà és l’única que pot entrar allà dins. L’única que cabrà en les reduïdes dimensions del forat.
Respirà profundament i repetí les paraules per tal de infondre’s valor. Tancà els ulls i ficà la mà en aquell lloc desconegut.
I les paraules, les quatre, ressonaren de nou en l’esperit de l’infant:
- Tot depèn de tu.
10 de gener de 2008
Ja arriben
Ja arriben els dies
en que potser la sort canviarà,
els ull podran veure més enllà
i l’esperit,
aquell que ens habita,
serà el veritable conseller
del reialme de la vida.
Serem rei i vassall,
disposats a donar i rebre.
L’un per l’altre,
en harmonia amb l’interior
però també amb allò
que defuig
de les nostres fronteres,
dels nostres límits,
els teus i els meus,
però que deixaran de ser-ho
perquè no sabrem
on acabes tu
i on començo jo,
on comences tu
i on acabo jo.
Ja arriben els dies
i la sort segur canviarà.
Els ulls es fixaran
i les mirades envairan mirades.
Ja arriben els dies
en que l’un habitarà
definitivament l’altre.
3 de gener de 2008
en que potser la sort canviarà,
els ull podran veure més enllà
i l’esperit,
aquell que ens habita,
serà el veritable conseller
del reialme de la vida.
Serem rei i vassall,
disposats a donar i rebre.
L’un per l’altre,
en harmonia amb l’interior
però també amb allò
que defuig
de les nostres fronteres,
dels nostres límits,
els teus i els meus,
però que deixaran de ser-ho
perquè no sabrem
on acabes tu
i on començo jo,
on comences tu
i on acabo jo.
Ja arriben els dies
i la sort segur canviarà.
Els ulls es fixaran
i les mirades envairan mirades.
Ja arriben els dies
en que l’un habitarà
definitivament l’altre.
3 de gener de 2008
L'any dels somnis
Arriba la fi de l’any,
de nou.
És temps de somiar,
de fer projectes
per l’any que arriba.
Com sempre penses:
aquest serà l’any dels somnis,
l’any dels somnis fets realitat.
Ho ha de ser.
Fa massa que somies.
Fa massa temps que desitges.
Fa massa temps,
massa.
Perquè no hauria de ser aquest?
Un o altre haurà de ser...
Perquè no aquest?
Somnis fets realitat...
Utopies potser?
Somnis utòpics.
Personalitat utòpica.
Somiador.
Ets així.
I quan finalitzi l’any que arriba
segur que diràs:
aquest serà l’any dels somnis,
l’any dels somnis fets realitat.
Segueix somiant.
No deixis mai de fer-ho.
Tots els anys son de somnis.
27 de desembre de 2007
de nou.
És temps de somiar,
de fer projectes
per l’any que arriba.
Com sempre penses:
aquest serà l’any dels somnis,
l’any dels somnis fets realitat.
Ho ha de ser.
Fa massa que somies.
Fa massa temps que desitges.
Fa massa temps,
massa.
Perquè no hauria de ser aquest?
Un o altre haurà de ser...
Perquè no aquest?
Somnis fets realitat...
Utopies potser?
Somnis utòpics.
Personalitat utòpica.
Somiador.
Ets així.
I quan finalitzi l’any que arriba
segur que diràs:
aquest serà l’any dels somnis,
l’any dels somnis fets realitat.
Segueix somiant.
No deixis mai de fer-ho.
Tots els anys son de somnis.
27 de desembre de 2007
És Nadal i no tinc mitjons
Qui ets?
Què vols de mi?
Contesta.
És Nadal i no tinc mitjons.
Ah...
Entenc...
Crec...
O..
Potser no, no t’entenc.
Què vols dir exactament?
Tan se val.
Pots entendre el que vulguis.
O pots no entendre res.
Però...
Què és això dels mitjons?
No sé a que treu cap.
Explica’t!
Si et digués:
tinc un forat als mitjons,
ho entendries?
No...
Doncs no hi donis més voltes.
Però segueixo sense saber qui ets.
I tampoc sé que vols.
És fàcil:
sóc aquell que no te mitjons.
Tot i que és Nadal.
13 de desembre de 2007
Què vols de mi?
Contesta.
És Nadal i no tinc mitjons.
Ah...
Entenc...
Crec...
O..
Potser no, no t’entenc.
Què vols dir exactament?
Tan se val.
Pots entendre el que vulguis.
O pots no entendre res.
Però...
Què és això dels mitjons?
No sé a que treu cap.
Explica’t!
Si et digués:
tinc un forat als mitjons,
ho entendries?
No...
Doncs no hi donis més voltes.
Però segueixo sense saber qui ets.
I tampoc sé que vols.
És fàcil:
sóc aquell que no te mitjons.
Tot i que és Nadal.
13 de desembre de 2007
Em tens una mica oblida
Avui t’escric per dir-te que no tens raó. Encara ressona al meu cap la teva afirmació: em tens una mica oblidat. Encara veig la teva cara on es podia llegir que ho deies de cor, on es veia reflectida la teva veritat. Sé que ho deies convençut. Però això no és cert. Ho dic també de cor, com tu. Com podria oblidar-te? Com deixar en l’oblit tot el que hem passat junts? Com deixar de banda els sentiments? Com? Impossible. Potser sí que no ens veiem tan sovint. Potser passen els dies, les setmanes i, fins i tot, alguna vegada, alguns mesos. Però no t’oblido. Estàs present dins del meu cor. Ets present sempre, dia a dia. per això no diguis que et tinc oblidat. No m’ho diguis.
6 de desembre de 2007
6 de desembre de 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)