dissabte, 6 de març del 2010
divendres, 5 de març del 2010
Aroma
L’aroma, inconfusible,
fereix els sentits.
Els empeny a una lluita perduda
abans d’iniciar-se.
Es sotmeten a una esclavitud sense límits
de la que no es pot fugir,
de la que, potser, no es vol fugir.
La mirada vol defugir la mirada,
però, impotent,
s’enfonsa en una claror penetrant,
embriagadora.
Els músculs es mobilitzen,
gairebé imperceptibles,
buscant el contacte físic
que donarà consistència a aquella imatge
que sembla somiada,
que convertirà en real
el que sembla irreal.
I un somriure signarà la troballa.
Un somriure imprès d’ara endavant,
a la profunditat de l’ànima.
5 de març de 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)