No et rendeixis

Il·lustració original d'Estanis Aboal

Tranquil...

Ja sé que tot sembla perdut.

La barca s'esmicola, s'enfonsa,

es veu avocada al naufragi.

Les aigües semblen voler-te engolir a tu també.

T'arrosseguen, se t'emporten.

Sents com el fred s'apodera del teu cos nu,

indefens, sense protecció.

Notes com els músculs s'engarroten,

com tot tu et paralitzes.

Sí, ja sé que tot sembla perdut.

Però fixa't:

les restes de la barca suren al teu voltant.

Aferra't!

No et rendeixis,

resisteix, fes un darrer esforç

i sura amb elles.

I també obre els ulls.

Només així podràs veure que ben a prop hi ha la platja.

Només així podràs veure les mans amigues

sempre disposades a ajudar-te.

Només així podràs veure que res està perdut.

29 de gener de 2012

Take one

Il·lustració original d'Estanis Aboal

Obre'l!

Què no veus que està esperant?

Mira'l: sembla trist, indefens,

necessita d'algú.

D'algú que el cuidi,

que es faci càrrec,

que l'ajudi a sortir

de l'aïllament en que es troba,

a fugir de la solitud

del seu castell de cristall.

Algú que li ofereixi una mà,

una mirada, una carícia, un petó...

A més,

sembla de bona qualitat,

en bon estat, nou de trinca...

I què me'n dius del preu?

És gratis, no?

Ho diu clar:

"agafa un".

Som-hi doncs!

Obre el pot i és teu!

21 de gener de 2012

Tot segueix el seu curs

Tanco els ulls i et veig

caminant al meu costat

amb la mirada clavada a terra,

el teu cor bategava accelerat.

Un color rosat intens

va envair les teves galtes

i en tenir-me al teu davant

no vas saber que fer.

Em moria per besar-te,

sols volia abraçar-te,

em moria per sentir la teva pell!

Potser senties tu el mateix?

Digues que sí, digues que sí!

Tot segueix el seu curs,

tot avança, tot es mou.

Digues que sí per seguir el camí.

Digues que sí.

Digues que sí per viure, per sentir.

Tanco els ulls i et veig

caminant al meu costat.

No deies res, silenciós i pensatiu

Ignorant del teu costat

xiuxiuejaves la cançó

com si fós aquell dibuix pintat

ara fa tants anys

i que es tornava un cant.

Em sentia ignorada!

Em sentia oblidada!

Però aquell cant, aquell dibuix

eren per mi.

Veritat que tot era per mi?

Digues que sí, digues que sí!

Tot segueix el seu curs,

tot avança, tot es mou.

Digues que sí per seguir el camí.

Digues que sí.

Digues que sí per viure, per sentir.

Tanco els ulls i et veig

caminant al meu costat.

I ara tot segueix el seu curs

per camins de vermell i de blau.

Buscarem plegat altres colors.

Digues que sí, digues que sí!

Del musical Generacions, original de Pedro Pardo (música) i Albert López Vivancos (text i lletres)