I busco els teus ulls,
la mirada,
un gest.
El gest que diu:
vine,
un gest definitiu.
I també
un mot potser.
El mot que diu:
vine,
un mot definitiu.
27 d’abril de 2007
dissabte, 28 d’abril del 2007
divendres, 27 d’abril del 2007
Serp
La serp és astuta.
Repta silenciosament cap a tu.
Coneix els teus punts dèbils,
les teves flaqueses.
Sap com seduir-te.
Va directe.
Al punt.
S’introdueix sense pietat.
La sents.
Sents el xiuxiueig de la seva llengua bífida.
Dius: no!
Ella sap que serà sí.
Dius: prou!
Ella sap que arribaràs al final.
Sempre guanya...
Cal allunyar-la,
fer-la fora del teu cau.
Saps com fer-ho.
Tens les eines.
Ara.
No deixis que torni.
Fes-la fora.
Ara.
Fes-ho ara.
Ara.
27 d’abril de 2007
Repta silenciosament cap a tu.
Coneix els teus punts dèbils,
les teves flaqueses.
Sap com seduir-te.
Va directe.
Al punt.
S’introdueix sense pietat.
La sents.
Sents el xiuxiueig de la seva llengua bífida.
Dius: no!
Ella sap que serà sí.
Dius: prou!
Ella sap que arribaràs al final.
Sempre guanya...
Cal allunyar-la,
fer-la fora del teu cau.
Saps com fer-ho.
Tens les eines.
Ara.
No deixis que torni.
Fes-la fora.
Ara.
Fes-ho ara.
Ara.
27 d’abril de 2007
Escuela de Comedia Musical Valeria Lynch
Amb Valeria Lynch i Mariana Letamendia a l'Escuela de Comedia Musical Valeria Lynch de Buenos Aires (Argentina)
dijous, 26 d’abril del 2007
Despertar
Despertar cada mañana,
junto a ti.
Contemplar tu rostro sereno
profundamente dormido.
Tus párpados esconden
el negro intenso
que me traspasa
cuando tu mirada me invade.
Tu piel aceitunada,
fina y suave,
se muestra bajo los rayos de luz
y ejerce una fuerza irresistible
a mis dedos
que se ven obligados a acercarse
para acariciarla y recorrerla.
El aroma que desprendes
se convierte en fragancia
que impregna mis sentidos.
El tiempo se detiene ante esa visión
que parece un espejismo
hasta que tus ojos se abren
y cruzan su mirada con los míos
mientras tus labios sonríen
y tu voz preciosa
predice otro día feliz a tu lado.
Quiero despertar cada mañana
junto a ti.
9 de abril de 2007
junto a ti.
Contemplar tu rostro sereno
profundamente dormido.
Tus párpados esconden
el negro intenso
que me traspasa
cuando tu mirada me invade.
Tu piel aceitunada,
fina y suave,
se muestra bajo los rayos de luz
y ejerce una fuerza irresistible
a mis dedos
que se ven obligados a acercarse
para acariciarla y recorrerla.
El aroma que desprendes
se convierte en fragancia
que impregna mis sentidos.
El tiempo se detiene ante esa visión
que parece un espejismo
hasta que tus ojos se abren
y cruzan su mirada con los míos
mientras tus labios sonríen
y tu voz preciosa
predice otro día feliz a tu lado.
Quiero despertar cada mañana
junto a ti.
9 de abril de 2007
dimecres, 25 d’abril del 2007
Ha arribat el moment
Camino.
La senda és llarga.
No es veu el final
però sé que he de seguir caminant.
Les sandàlies estan desgastades.
Les pedres es deixen sentir als peus.
Els llavis,
ressecs pel vent,
anhelen unes gotes d’aigua.
El sarró,
malgrat ser lleuger,
deixa sentir el seu pes
a les espatlles.
Tan se val.
Tu no importes.
Ets instrument...
Pas a pas segueixo endavant
intentant no defallir.
L’esperit sap que
ha arribat el moment.
Els senyals són evidents.
Per això camino.
Per la llarga senda.
Sense veure el final.
No hi ha final.
En aquesta fita no:
arribes
i has de sortir de nou.
I caminar.
Caminar
per ser instrument,
per ser veu.
Caminar.
5 d’abril de 2007
La senda és llarga.
No es veu el final
però sé que he de seguir caminant.
Les sandàlies estan desgastades.
Les pedres es deixen sentir als peus.
Els llavis,
ressecs pel vent,
anhelen unes gotes d’aigua.
El sarró,
malgrat ser lleuger,
deixa sentir el seu pes
a les espatlles.
Tan se val.
Tu no importes.
Ets instrument...
Pas a pas segueixo endavant
intentant no defallir.
L’esperit sap que
ha arribat el moment.
Els senyals són evidents.
Per això camino.
Per la llarga senda.
Sense veure el final.
No hi ha final.
En aquesta fita no:
arribes
i has de sortir de nou.
I caminar.
Caminar
per ser instrument,
per ser veu.
Caminar.
5 d’abril de 2007
Esperant temps millors
Esperant temps millors...
I mentre esperes, què?
Vols dir que val la pena?
No valdria més actuar?
No seria millor fer del temps d’espera
un temps per l’acció?
Ens posem en marxa doncs?
Movem-nos?
Avancem?
Som-hi!
Mentre estem aturats
esperant els suposats temps millors,
el temps,
bo o dolent,
segueix avançant.
Avança per tu i per mi,
segueix consumint segons,
minuts,
hores,
dies,
setmanes,
anys, ...
vida.
Així què deixem-nos d’històries
i fem alguna cosa de profit.
29 de març de 2007
I mentre esperes, què?
Vols dir que val la pena?
No valdria més actuar?
No seria millor fer del temps d’espera
un temps per l’acció?
Ens posem en marxa doncs?
Movem-nos?
Avancem?
Som-hi!
Mentre estem aturats
esperant els suposats temps millors,
el temps,
bo o dolent,
segueix avançant.
Avança per tu i per mi,
segueix consumint segons,
minuts,
hores,
dies,
setmanes,
anys, ...
vida.
Així què deixem-nos d’històries
i fem alguna cosa de profit.
29 de març de 2007
Invisible
Invisible...
L’esperit.
Els pensaments.
El meu sou a meitat de mes.
Déu.
Invisible...
Jo, de vegades (sense voler-ho)
Jo, de vegades (premeditadament)
L’home (invisible, és clar...)
Què hi ha dins la capsa del Petit Príncep?
Invisible...
Les idees.
L’amor.
L’energia.
Els fantasmes.
Invisible...
Tantes i tantes coses invisibles que poden esdevenir visibles.
Tantes i tantes coses visibles que poden esdevenir invisibles.
22 de març de 2007
L’esperit.
Els pensaments.
El meu sou a meitat de mes.
Déu.
Invisible...
Jo, de vegades (sense voler-ho)
Jo, de vegades (premeditadament)
L’home (invisible, és clar...)
Què hi ha dins la capsa del Petit Príncep?
Invisible...
Les idees.
L’amor.
L’energia.
Els fantasmes.
Invisible...
Tantes i tantes coses invisibles que poden esdevenir visibles.
Tantes i tantes coses visibles que poden esdevenir invisibles.
22 de març de 2007
Encara tinc por
- Què et passa?
- Encara tinc por...
Por a què?
A afrontar un problema.
A quedar malament.
A fer el ridícul.
A una mirada inquisidora.
A una mirada romàntica.
A que plogui demà.
Al mal d’esquena.
A tu.
A mi?
A la tieta Antonia.
A dir: sí!
A dir: no!
A creure.
A morir?
A estimar.
A la foscor.
A perdre.
A guanyar.
A no ser jo.
A no voler ser jo.
I què volies?
No tenir-ne?
Sempre en tindràs.
Està en tu.
Forma part de tu.
Del principi.
Fins el final.
Treu l’encara
i digues-ho clar.
- Tinc por.
15 de març de 2007
- Encara tinc por...
Por a què?
A afrontar un problema.
A quedar malament.
A fer el ridícul.
A una mirada inquisidora.
A una mirada romàntica.
A que plogui demà.
Al mal d’esquena.
A tu.
A mi?
A la tieta Antonia.
A dir: sí!
A dir: no!
A creure.
A morir?
A estimar.
A la foscor.
A perdre.
A guanyar.
A no ser jo.
A no voler ser jo.
I què volies?
No tenir-ne?
Sempre en tindràs.
Està en tu.
Forma part de tu.
Del principi.
Fins el final.
Treu l’encara
i digues-ho clar.
- Tinc por.
15 de març de 2007
divendres, 6 d’abril del 2007
Buenos Aires / Parc "Tierra Santa"
Buenos Aires. Parc temàtic "Tierra Santa". Qui ens hagués dit que existia un parc temàtic sobre la vida de Jesús. Llàstima que sigui una mostra de tots els tòpics de la religió catòlica. Malgrat tot ens ho hem passat molt bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)