dijous, 25 de desembre del 2014

Si tinguéssim un lloc

Si tinguéssim un lloc que només coneguéssim tu i jo.
Un lloc lluny de tot
on deixar els xiuxiuejos, on oblidar els secrets.
On la nit fos tan clara com el dia, on no fes fred ni calor.
Si el tinguéssim, què faríem?
Què faríem tu i jo?
Deixaríem de pensar en el passat,
deixaríem de pensar en el futur
i viuríem oblidant les hores i els dies i setmanes
perquè el temps no tindria mesura,
el temps deixaria de ser temps.
On jo podria ser jo,
on tu podries ser tu.
On seriem tu i jo.
Si tinguéssim un lloc.
Un lloc que només coneguéssim tu i jo.

25 de desembre de 2014

dimarts, 18 de novembre del 2014

Pensament

De sobte el pensament es posa en moviment
i viatja lluny, molt lluny.
L’enyorança i, sobretot, el desig
impulsen la recerca.
On són aquelles mirades?
On són les trobades furtives vora el mar?
On són aquells silencis que tant deien?
On són?

I llavors te n’adones que el pensament
mai ha deixat de moure’s,
perque les mirades i els somriures han estat sempre amb tu.
Igual que les sensacions produïdes per la brisa marina,
per aquells silencis,
per l'aroma que desprens,
per l'escalfor de la teva pell...

El record se n’ha fet càrrec
i l’oblit ha estat desterrat.

18 de novembre de 2014

dimarts, 15 de juliol del 2014

T'observo en blau


T’observo en blau
i vaig més enllà de mars i de cels.
Penetro amb la mirada,
blava també,
i arribo fins l’ànima,
fins el més profund de l’esperit.
Allà on es guarden els secrets més secrets.
Allà on s’amaga allò que mai s’ha de saber.

T’observo en blau
i l’ànima sucumbeix irremeiablement,
es deixa vèncer
i s’ofega en el blau.

T’observo en blau.

Blau.


15 de juliol de 2014

dijous, 29 de maig del 2014

Cerco furtivament



Els núvols segueixen atents
les passes furtives que es perden pels carrers.
Cap a on es dirigeixen?
Gira’t i ho veuràs.
Sí, segueixen les teves amb atenció
per no perdre-les de vista.
Segueixen el teu ritme compassat
a la recerca d’una mirada
o potser d’un somriure.
I si la sort ve de cara,
fins i tot el premi pot ser una abraçada.
Els núvols segueixen atents
com et cerco furtivament.


29 de maig de 2014

dissabte, 19 d’abril del 2014

MICRORELATS: Decepcions

El forat de les decepcions s'eixamplava per moments. Però ell seguia caminant per la vora, es negava a apartar-se del perill. Corria el risc de caure per sempre en aquell pou fosc. Irresponsabilitat? Bogeria? Potser estupidesa? I llavors, enlloc d'apartar-se, tancà els ulls i seguí avançant per la línia del destí.

19 d'abril de 2014

dilluns, 31 de març del 2014

Presentació de La Terra d'Àndoc

El passat dia 5 de març vam presentar a l'Espai Betúlia de Badalona la nostra novel·la La Terra d'Àndoc, que ens ha publicat l'Editorial Estrella Polar. Ens va fer de mestre de cerimònies el Mikel Iglesias, company de l'Igor a la sèrie de televisió Polseres vermelles.

Moltes gràcies a tots els que ens vau fer costat!






divendres, 21 de març del 2014

Dia Mundial de la Poesia

Petjades que inicien el camí.
O potser el finalitzen.
És el principi del viatge?
És el punt i final?

La llum que t’acompanya
des d’aquella primera passa,
et mostra un arc de mil colors
que sadollen la set de viure,
la set de conèixer,
la set de ser.

I aquesta set t’impulsa
a seguir endavant
i les petjades,
que són principi i final,
et duen de nou
cap a l’aventura.


Dia Mundial de la Poesia, 21 de març de 2014

Per la Marta i la Carme.

divendres, 21 de febrer del 2014

Booktràiler de La Terra d'Àndoc

Aquí teniu el booktràiler de promoció de la novel·la La Terra d'Àndoc escrita per Albert López Vivancos i Igor Szpakowski i realitzat pel gran Janusz Szpakowski. Esperem que us agradi!

divendres, 14 de febrer del 2014

La Terra d'Àndoc


Albert López Vivancos i Igor Szpakowski presenten la seva primera novel·la, La Terra d'Àndoc, publicada per l'Editorial Estrella Polar. Producte d'un any de treball conjunt, es tracta d'una obra de narrativa juvenil plena d'aventures, d'amistat, de superació i perseverança, on qualsevol cosa que et puguis imaginar es pot fer realitat.



A partir del dia 18 de febrer a totes les llibreries

divendres, 3 de gener del 2014

Genet i corser

El silenci envolta la nit.
Un so llunyà trenca la quietud
i posa en alerta al vigia.
Observa atent l'horitzó.
Acluca els ulls.
Aguditza l'oïda
en un intent d'identificar el so.
Comprova que les defenses estiguin pujades.
Ningú ha de traspassar els murs.
La fortalesa ha de restar inexpugnable.

I de sobte la lluna,
que tampoc ha deixar d'observar,
il·lumina el camí
i en ell, un magnífic corser blanc com la neu.
S'acosta amb pas noble i elegant
duent al damunt
un jove genet
d'ulls vius i somriure seductor,
que mostra el seu cos nu,
desafiant a la natura que l'envolta.

El vigia tensa el cos.
No volia ser sorprès
però la sorpresa és l'únic que l'embarga.
La mirada es clava en el genet
i memoritza, sense poder-ho evitar,
cada detall de la imatge
que desfila al seu davant.

Tots els sentits es rendeixen
a un nou univers
aparegut de la foscor
que ha fet caure els murs,
deixant al descobert
la feblesa de qui es creia fort,
de qui es creia invencible.

El vigia, abatut,
veu com genet i corser s'allunyen
i l'esperit, vençut,
no pot desprendre's ja
d'un sentiment que creia perdut al passat.


3 de gener de 2014