T’observo
en blau
i
vaig més enllà de mars i de cels.
Penetro
amb la mirada,
blava
també,
i
arribo fins l’ànima,
fins
el més profund de l’esperit.
Allà
on es guarden els secrets més secrets.
Allà
on s’amaga allò que mai s’ha de saber.
T’observo
en blau
i
l’ànima sucumbeix irremeiablement,
es
deixa vèncer
i
s’ofega en el blau.
T’observo
en blau.
Blau.
15
de juliol de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada