De vegades

De vegades sento,

com si algú ho cridés dintre meu,

que he de dir-te tantes coses,

que he de córrer i buscar-te,

i cridar-te: moltes gràcies

abraçant-te en silenci,

un crit silenciós i etern.

No em preguntis perquè.

Són mirades:

mirades que són força.

Són paraules:

paraules que m’empenyen

a viure intensament,

moment a moment.

De vegades sento,

que has obert en mi horitzons,

que em regales hores noves,

que la vida és més vida

quan estimes, quan l’estimes

i es transforma en silenci,

un crit silenciós i etern.

22 d'abril de 2013

Generacions

Fragment del musical Generacions de Pedro Pardo i Albert López Vivancos.

Vermell:

color d’amor,

color de passió,

color de joventut.

I també blau:

blau com el mar,

com el cel.

Vermell.

Color del teu cor,

color de la teva timidesa,

color de les teves galtes

quan les paraules provoquen rubor.

I també blau.

Blau com la immensitat del mar,

com la immensitat del que sento per tu.

Vermell.

Aquest és el color de la passió

que sento per tu,

de l'amor que habita al meu interior,

de la sang que bull en les meves venes

quan la teva mirada

es clava en la meva mirada,

quan el teu somriure

em trasllada a una altra dimensió.

I també blau.

Blau com la grandesa del cel

que ens cobreix dia a dia

amb les seves estrelles.

Que n’és de gran el goig que sento

en saber-te al meu costat!

Vermell!

Vermell és el teu color.

Blau!

Blau és el teu color.

Amor!

Color d’amor.

Un bes

Dia a dia gaudeixo de la teva mirada.
Dia a dia em trobo el teu somriure.
I també sento la teva veu,
escolto les teves paraules.
Les mirades, els somriures, les paraules
em traslladen per camins de somni,
camins que són destí,
camins fets de desitjos,
camins fets d'anhels.

Però n'hi ha un que resta dins dels somnis,
que no arriba, que es fa esperar.
On són els teus llavis?
Quan s'acostaran lentament
per fondre's amb els meus
en un bès etern?

Quan podrem alçar el vol
i anar de la mà fins el paradís?

Un bes.