De vegades sento,
com si algú ho cridés dintre meu,
que he de dir-te tantes coses,
que he de córrer i buscar-te,
i cridar-te: moltes gràcies
abraçant-te en silenci,
un crit silenciós i etern.
No em preguntis perquè.
Són mirades:
mirades que són força.
Són paraules:
paraules que m’empenyen
a viure intensament,
moment a moment.
De vegades sento,
que has obert en mi horitzons,
que em regales hores noves,
que la vida és més vida
quan estimes, quan l’estimes
i es transforma en silenci,
un crit silenciós i etern.
22 d'abril de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada