Tro

I de cop,
com si es tractés d'un tro 
que arriba darrera el llampec 
que esquerda el firmament,
esclata tot allò que et manca,
tot allò que has desitjat en secret.

I de cop també,
anheles un bon dia pel matí
i un petó de bona nit.
Anheles un somriure silenciós,
una carícia improvisada,
un passeig al capvespre per la platja
deixant que les onades esborrin les teves petjades
i també les seves.
Anheles una veu,
una respiració pausada al teu costat,
un "ja t'ho deia"
o un "no passa res".

El tro esclata
i el seu eco sembla burlar-se de tu
en cada racó d'una llar que no ho és,
en cada racó d'un cau fosc de solitut.

24 de juliol de 2013