Les busques s’acosten vertiginosament cap a l’hora que marca el moment clau.
Ja?
Sí, ja.
La porta s’obre
i com si fos un huracà,
els crits i les corregudes envaeixen passadissos i escales
fent esclatar el silenci
com si es tractes dels focs d’aquest Sant Joan.
I també l’aroma a primavera
penetra per les finestres
que s’obren per deixar passar la llum:
l‘olor a la ginesta, l’olor de l’ametller...
El matí avança envoltat del silenci
que ha tornat per veure’s trencat tan sols
per alguna veu coneguda.
Alguns, privilegiats asseguts al costat de les finestres,
miren a través dels vidres buscant altres vistes al mar.
D’altres, els més agosarats,
esperen l’hora d’esbarjo
per cercar aquell rostre atractiu
i pensar en la possibilitat d’un peto furtiu,
el primer,
que restarà en la memòria com la balada del bes,
mentre els més petits van jugant i es miren els grans:
són com els nans i els gegants.
I barrejat amb sumes i restes,
ortografia i sardanes,
el Comte Arnau cavalca per les ments més despertes
que s’atreveixen amb Joan Maragall,
gran poeta intuïtiu i assagista incisiu
en aquest Sant Jordi de llibres i flors,
de lletres i de cançons.
I tots plegats,
ensenyants i ensenyats,
caminen fins a aquell moment
en que les busques s’acostaran vertiginosament
cap a l’hora que marcarà un nou moment clau.
Ja?
Sí, ja!
Sant Jordi 2010. Per als nens, les nenes i mestres del Col·legi Nen Jesús de Praga.
