Camino pel claustre.
Pel claustre del monestir de la meva ànima,
del meu ésser,
del meu jo.
El silenci l’envolta.
Només les meves passes,
les passes de la vida,
el trenquen.
En sóc l’abat.
I també cadascun dels monjos.
I també el novici,
bell jove acabat de sortir de la infantesa,
que intenta esbrinar quin és el camí a seguir.
Les pedres del dia a dia l’han anat construint
per guardar vivències,
sentiments,
experiència...
I també secrets.
Secrets on potser tu hi ets.
I tu...
I tu...
I també tu.
Secrets del cor.
Secrets d’amor.
23 d’agost de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada