Saps què?
Sóc aquí dalt, al núvol.
Et veig, t'observo.
Ets sota l'arbre, a l'ombra,
fugint de la calor
i fugint també d'altres coses, oi?
la meva mirada travessa l'espai.
I et veu.
Per fora i també per dins.
Et penetra i sembra en l'ànima
preguntes i anhels.
D'això es tracta:
de preguntar-se,
de qüestionar-se,
de plantejar i dubtar,
de decidir.
El vent bufa
i fa fugir el núvol.
Però jo segueixo planant
al teu damunt,
al teu voltant, a l'aire que respires.
I quan obris els ulls
sentiràs que segueixes sent tu,
que segueixes sent jo.
Què jo sóc tu.
què tu ets jo.
24 d'agost de 2010