Alguna cosa cau

Alguna cosa cau.
No ho pots evitar.
Et llences a una carrera inútil
Fas un salt impossible.
Crides.
T’estires tot el que pots en un intent final
de salvar la situació.
Però no arribes.
El fatal desenllaç es consuma.
L’ou ha rodolat imparable caient precipitadament al buit
i esclafant-se contra el terra.
La tragèdia t’envolta,
s’apodera de tu:
t’has quedat sense sopar.


4 d’octubre de 2007

Arribaran canvis

Com cada matí surt precipitat de la seva cambra per arribar el primer al bany. Tanca la porta amb baldó i un lleu somriure es dibuixa als seus llavis: ha tornat a guanyar. Es treu el pijama, també precipitadament, quedant-se només amb uns calçotets color blanc amb ralletes. També en té uns de vermells, uns de blaus i uns de verds. Tots amb ralletes: a la seva mare li deuen agradar les ralletes. S’observa al gran mirall. Ho fa detingudament. Mira el seu tors, aixeca el braç per veure’s l’aixella, després les cames... S’acosta una mica per observar-se més de prop la cara. Finalment i molt lentament, como si esperés una sorpresa, s’abaixa els calçotets quedant completament nu i observant així la intimitat que amagaven. No hi ha novetats. I mentre es torna a vestir resignat, pensa en les paraules que li va dir el seu pare aquell dia: fill meu, arribaran canvis, veuràs com el teu cos es transforma per deixar de ser infant i convertir-te en l’home que seràs.


27 de setembre de 2007

82. Potser penses què...

Potser penses
que sempre dic les mateixes paraules.
Potser penses
que repeteixo la meva cançó
una i altra vegada.
Potser ho penses.

I tens raó,
és així.

Però cada cop que dic “t’estimo”
és un “t’estimo” nou,
diferent de l’anterior.

Quan parlo de la teva mirada
és d’una que és nova,
és perquè m’has mirat de nou.

Quan recordo els moments viscuts
ho faig amb un nou desig,
amb una ambició renovada,
amb el pensament posat en el proper cop
que viurem junts.

Sí, potser són les mateixes paraules
però alhora també són diferents.


20 de setembre de 2007