Arribaran canvis

Com cada matí surt precipitat de la seva cambra per arribar el primer al bany. Tanca la porta amb baldó i un lleu somriure es dibuixa als seus llavis: ha tornat a guanyar. Es treu el pijama, també precipitadament, quedant-se només amb uns calçotets color blanc amb ralletes. També en té uns de vermells, uns de blaus i uns de verds. Tots amb ralletes: a la seva mare li deuen agradar les ralletes. S’observa al gran mirall. Ho fa detingudament. Mira el seu tors, aixeca el braç per veure’s l’aixella, després les cames... S’acosta una mica per observar-se més de prop la cara. Finalment i molt lentament, como si esperés una sorpresa, s’abaixa els calçotets quedant completament nu i observant així la intimitat que amagaven. No hi ha novetats. I mentre es torna a vestir resignat, pensa en les paraules que li va dir el seu pare aquell dia: fill meu, arribaran canvis, veuràs com el teu cos es transforma per deixar de ser infant i convertir-te en l’home que seràs.


27 de setembre de 2007