De sobte el pensament es posa en
moviment
i viatja lluny, molt lluny.
L’enyorança i, sobretot, el desig
impulsen la recerca.
On són aquelles mirades?
On són les trobades furtives vora
el mar?
On són aquells silencis que tant
deien?
On són?
I llavors te n’adones que el
pensament
mai ha deixat de moure’s,
perque les mirades i els somriures
han estat sempre amb tu.
Igual que les sensacions produïdes
per la brisa marina,
per aquells silencis,
per l'aroma que desprens,
per l'escalfor de la teva pell...
El record se n’ha fet càrrec
i l’oblit ha estat desterrat.
18 de novembre de 2014