el dia del canvi,
el primer jorn d'una nova vida.
Descansa tranquil
doncs la nit serà llarga.
Dorm i somia
que el somni aquest cop
es farà realitat.
Però els déus,
maleïts siguin els déus!
s'alien i pacten en contra teu.
I la nit es fa eterna:
l'insomni t'ataca,
es llença al teu coll
i t'ofega, esgarrapa,
empeny en la fosca,
t'enfonsa, se't clava,
et congela, t'atrapa,
s'apodera de l'ànima,
t'abandona al desert,
et condemna a l'oblit,
de nou a l'oblit.
On és ara aquell somni
que et feia avançar?
On són les forces,
aquell bon humor?
Projecte, aventura...
s'esvaeix en la nit.
Lentament, pasa a pas,
gota a gota.
De nou carrer sense sortida,
de nou fons del pou,
fosca, desesperança...
I el somni desitjat?
13 d'octubre de 2011