El teu braç toca, casualment,
el meu.
Mil sensacions s'apoderen
del meu interior.
Mil imatges passen
per davant els ulls.
Mil pensaments,
resultat d'un fugaç moviment,
omplen la ment
i s'inicia un viatge
pels paratges de la imaginació
on cada sensació,
cada imatge,
cada pensament,
pren forma
esdevenint allò que desitjaria
que fos realitat.
Un nou moviment,
també fugaç,
em retorna a la realitat
tangible i palpable
de tenir-te simplement
al costat.
Somiant amb tu - setembre de 1999
dimecres, 30 de maig del 2007
El mar
El mar.
Immens com els desitjos.
Profund com els sentiments.
Sinistre com les angoixes.
Tranquil com l’infant que dorm.
Excitant com el primer petó.
Agitat com un malson.
Calmat com la pau interior.
El mar.
Blau, verd, negre i gris,
gronxes en les teves onades
desitjos, sentiments,
angoixes i passions.
El mar.
Com tu i com jo.
El mar:
tu i jo.
Somiant amb tu - setembre de 1999
Immens com els desitjos.
Profund com els sentiments.
Sinistre com les angoixes.
Tranquil com l’infant que dorm.
Excitant com el primer petó.
Agitat com un malson.
Calmat com la pau interior.
El mar.
Blau, verd, negre i gris,
gronxes en les teves onades
desitjos, sentiments,
angoixes i passions.
El mar.
Com tu i com jo.
El mar:
tu i jo.
Somiant amb tu - setembre de 1999
Córrer
Corro amb totes les forces
per allunyar-me
i no caure de nou
al parany de la bogeria.
Corro,
però cada vegada ets més a prop.
Intento anar més de pressa,
però la distància s'escurça.
La voluntat conscient
vol separar-se ràpidament,
sense dubtes.
La inconsciència,
guiada per sentiments inalienables,
m'acosta vertiginosament.
I vagi on vagi
el teu somriure m'espera
i el teu rostre em mira i diu:
vine, vine, vine
i juga a aquest joc impossible
on mai podràs ser el guanyador.
Perquè entre tu i jo
hi ha un abisme
que fa que aquesta partida
sigui impossible
de guanyar.
Joc prohibit - juliol de 2000
per allunyar-me
i no caure de nou
al parany de la bogeria.
Corro,
però cada vegada ets més a prop.
Intento anar més de pressa,
però la distància s'escurça.
La voluntat conscient
vol separar-se ràpidament,
sense dubtes.
La inconsciència,
guiada per sentiments inalienables,
m'acosta vertiginosament.
I vagi on vagi
el teu somriure m'espera
i el teu rostre em mira i diu:
vine, vine, vine
i juga a aquest joc impossible
on mai podràs ser el guanyador.
Perquè entre tu i jo
hi ha un abisme
que fa que aquesta partida
sigui impossible
de guanyar.
Joc prohibit - juliol de 2000
Joguina de cartró
Joguina de cartró
per passar l’estona
i deixar-la en un racó.
Joguina de cartró que si es trenca,
tant se val!,
no et feia gaire il·lusió.
Però jo no sóc cap joguina,
jo no sóc de cartró.
Joguina de cartró
per omplir tardes perdudes
amb alguna diversió.
Joguina de cartró
que si et canses i la llences
no tenia gran valor.
Però jo no sóc cap joguina,
jo no sóc de cartró.
És això el que he estat per tu?
Només una joguina de cartró?
Doncs jo no sóc cap joguina!
Jo no sóc de cartró!
I en el record, sentiments - novembre 1998
per passar l’estona
i deixar-la en un racó.
Joguina de cartró que si es trenca,
tant se val!,
no et feia gaire il·lusió.
Però jo no sóc cap joguina,
jo no sóc de cartró.
Joguina de cartró
per omplir tardes perdudes
amb alguna diversió.
Joguina de cartró
que si et canses i la llences
no tenia gran valor.
Però jo no sóc cap joguina,
jo no sóc de cartró.
És això el que he estat per tu?
Només una joguina de cartró?
Doncs jo no sóc cap joguina!
Jo no sóc de cartró!
I en el record, sentiments - novembre 1998
divendres, 25 de maig del 2007
El primer cop
He trobat aquesta foto. És del Nadal de 1969. Sóc el primer de l'esquerra. És el meu primer cop dalt d'un escenari. El debut!
dissabte, 19 de maig del 2007
L'oblit
L’oblit vol fer-se lloc.
Tancar la parada al passat.
A tot...
Deixar fora dels fils de la memòria
fins el més ínfim dels detall.
No pot ser.
No hi ha lloc per l’oblit,
ara no.
Ni mai...
Ja no és possible oblidar...
A partir d’ara
tot tindrà regust de...
No podràs tancar els ulls
i deixar la ment en blanc.
Sempre hi serà,
dansant per la ment.
És l’oblit
qui queda fora dels records.
És l’oblit
qui és oblidat.
10 de maig de 2007
Tancar la parada al passat.
A tot...
Deixar fora dels fils de la memòria
fins el més ínfim dels detall.
No pot ser.
No hi ha lloc per l’oblit,
ara no.
Ni mai...
Ja no és possible oblidar...
A partir d’ara
tot tindrà regust de...
No podràs tancar els ulls
i deixar la ment en blanc.
Sempre hi serà,
dansant per la ment.
És l’oblit
qui queda fora dels records.
És l’oblit
qui és oblidat.
10 de maig de 2007
diumenge, 13 de maig del 2007
Unció
Les mans recorren el cos.
L’oli llisca per la pell.
El cos es relaxa.
Els músculs reaccionen.
La ment es perd en l’infinit.
Una música arriba suau.
Una música...
Les mans recorren el cos.
És cançó de bressol,
carícia oportuna.
L’oli marca el cos
i, més enllà, l’esperit.
Ets ungit.
Les mans recorren el cos.
Relaxen i obren.
Obren una porta,
la porta dels misteris.
L’oli fa lliscar
paraules que t’entrego.
Només són paraules?
Les mans recorren el cos.
Sóc privilegiat,
sóc l’ungit.
El meu tribut a aquestes mans:
un tros d’ànima
què no és res més
que una mica d’amor.
Les mans recorren el cos.
Mans...
Paraules...
Mans i paraules.
Unció.
Per l’Elisenda
12 de maig de 2007
L’oli llisca per la pell.
El cos es relaxa.
Els músculs reaccionen.
La ment es perd en l’infinit.
Una música arriba suau.
Una música...
Les mans recorren el cos.
És cançó de bressol,
carícia oportuna.
L’oli marca el cos
i, més enllà, l’esperit.
Ets ungit.
Les mans recorren el cos.
Relaxen i obren.
Obren una porta,
la porta dels misteris.
L’oli fa lliscar
paraules que t’entrego.
Només són paraules?
Les mans recorren el cos.
Sóc privilegiat,
sóc l’ungit.
El meu tribut a aquestes mans:
un tros d’ànima
què no és res més
que una mica d’amor.
Les mans recorren el cos.
Mans...
Paraules...
Mans i paraules.
Unció.
Per l’Elisenda
12 de maig de 2007
dimecres, 9 de maig del 2007
Impotencia
Impotencia.
Esa es la palabra que describe
a la perfección como me siento.
Impotente
por no poder estar junto a ti
ahora que lo necesitas.
Impotente
por no poder arroparte
todas las noches.
Impotente
por no poder abrazarte
cuando el miedo y el desconsuelo te dominan.
Impotente
por no poder arrancar una sonrisa
de tus preciosos labios.
Impotente
por no poder dejar un beso en tu mejilla
cuando duermes plácidamente.
Impotente
por no poder tomar tu mano fuertemente
ante las noticias inesperadas.
Impotente
frente a los miles de kilómetros
que nos separan.
Impotente
por las malditas obligaciones
que me impiden correr hacia ti
ahora mismo.
¿Qué puedo hacer ahora
si no es decirte que te quiero?
9 de mayo de 2007
Esa es la palabra que describe
a la perfección como me siento.
Impotente
por no poder estar junto a ti
ahora que lo necesitas.
Impotente
por no poder arroparte
todas las noches.
Impotente
por no poder abrazarte
cuando el miedo y el desconsuelo te dominan.
Impotente
por no poder arrancar una sonrisa
de tus preciosos labios.
Impotente
por no poder dejar un beso en tu mejilla
cuando duermes plácidamente.
Impotente
por no poder tomar tu mano fuertemente
ante las noticias inesperadas.
Impotente
frente a los miles de kilómetros
que nos separan.
Impotente
por las malditas obligaciones
que me impiden correr hacia ti
ahora mismo.
¿Qué puedo hacer ahora
si no es decirte que te quiero?
9 de mayo de 2007
dimarts, 8 de maig del 2007
Dues frases perdudes
Dues frases perdudes...
Què pot significar?
Un defectuós sistema de comunicació?
Distracció momentània?
Un paperet, o dos, traspaperats?
Falta de cobertura?
Pèrdua d’interès?
mmm... no!
La immensitat cybernètica?
Un deteriorament de les neurones
provocat per l’imparable
avançament del temps?
ejem...
Oblit?
Tan se val.
Proposem-ne de noves.
Una tu.
Una jo.
Dues frases trobades.
3 de maig de 2007
Què pot significar?
Un defectuós sistema de comunicació?
Distracció momentània?
Un paperet, o dos, traspaperats?
Falta de cobertura?
Pèrdua d’interès?
mmm... no!
La immensitat cybernètica?
Un deteriorament de les neurones
provocat per l’imparable
avançament del temps?
ejem...
Oblit?
Tan se val.
Proposem-ne de noves.
Una tu.
Una jo.
Dues frases trobades.
3 de maig de 2007
Tornada a casa
No va ser fàcil la tornada a casa. Els sentiments eren oposats. Volies i no volies. Tenies ganes de retrobar-te amb la gent de sempre, amb les teves coses, amb les activitats diàries i rutinàries que per tu no ho són. Però també volies quedar-te. Els dies viscuts havien estat inoblidables, t’havies sentit feliç de viure una situació que desitjaves i que havies somiat tantes i tantes vegades. A més no t’ho va posar fàcil, oi? Però tu ja ho sabies. Sabies que per la teva part faries aquell posat alegre per intentar fer que el comiat no fos un tràngol amarg. Però també sabies que per part seva no seria així. Et va torturar llarga estona amb el silenci. Et va torturar llarga estona negant-te aquella mirada que et traspassa fins arribar als racons més íntims del teu esperit. Et va torturar sense regalar-te el seu somriure ple de vida... Et va torturar amb aquell “no quiero” pronunciat segons abans de travessar la maleïda porta que us allunyaria de nou milers de quilòmetres...
No, definitivament no va ser fàcil tornar. I ara... Ara desitjes anar al seu encontre. Torno a somiar el seu somriure, la seva mirada, les seves carícies, els seus petons... Torno a somiar amb tu.
26 d’abril de 2007
No, definitivament no va ser fàcil tornar. I ara... Ara desitjes anar al seu encontre. Torno a somiar el seu somriure, la seva mirada, les seves carícies, els seus petons... Torno a somiar amb tu.
26 d’abril de 2007
dilluns, 7 de maig del 2007
Pren-te una copa
De vegades sòl passar:
el camí es torça.
Tot és fantàstic.
Tot és idíl·lic.
Tal i com ho havies somiat.
Somiat...
Tantes vegades...
I ara era real,
és real.
Ho tens.
És teu.
Però...
Merda!
Puto camí...
Havies de revoltar,
ara precisament!
Què puc fer?
Té solució?
Sí que en té,
però no és a les meves mans.
Només he de tenir paciència.
I fè...
Només puc dir-me:
“tingues paciència”.
Només puc dir-me:
“pren-te una copa”.
I tenir fe...
I prendre’m una copa.
I tenir fe...
19 d’abril de 2007
el camí es torça.
Tot és fantàstic.
Tot és idíl·lic.
Tal i com ho havies somiat.
Somiat...
Tantes vegades...
I ara era real,
és real.
Ho tens.
És teu.
Però...
Merda!
Puto camí...
Havies de revoltar,
ara precisament!
Què puc fer?
Té solució?
Sí que en té,
però no és a les meves mans.
Només he de tenir paciència.
I fè...
Només puc dir-me:
“tingues paciència”.
Només puc dir-me:
“pren-te una copa”.
I tenir fe...
I prendre’m una copa.
I tenir fe...
19 d’abril de 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)