Corro amb totes les forces
per allunyar-me
i no caure de nou
al parany de la bogeria.
Corro,
però cada vegada ets més a prop.
Intento anar més de pressa,
però la distància s'escurça.
La voluntat conscient
vol separar-se ràpidament,
sense dubtes.
La inconsciència,
guiada per sentiments inalienables,
m'acosta vertiginosament.
I vagi on vagi
el teu somriure m'espera
i el teu rostre em mira i diu:
vine, vine, vine
i juga a aquest joc impossible
on mai podràs ser el guanyador.
Perquè entre tu i jo
hi ha un abisme
que fa que aquesta partida
sigui impossible
de guanyar.
Joc prohibit - juliol de 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada