De vegades sòl passar:
el camí es torça.
Tot és fantàstic.
Tot és idíl·lic.
Tal i com ho havies somiat.
Somiat...
Tantes vegades...
I ara era real,
és real.
Ho tens.
És teu.
Però...
Merda!
Puto camí...
Havies de revoltar,
ara precisament!
Què puc fer?
Té solució?
Sí que en té,
però no és a les meves mans.
Només he de tenir paciència.
I fè...
Només puc dir-me:
“tingues paciència”.
Només puc dir-me:
“pren-te una copa”.
I tenir fe...
I prendre’m una copa.
I tenir fe...
19 d’abril de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada