L’oblit vol fer-se lloc.
Tancar la parada al passat.
A tot...
Deixar fora dels fils de la memòria
fins el més ínfim dels detall.
No pot ser.
No hi ha lloc per l’oblit,
ara no.
Ni mai...
Ja no és possible oblidar...
A partir d’ara
tot tindrà regust de...
No podràs tancar els ulls
i deixar la ment en blanc.
Sempre hi serà,
dansant per la ment.
És l’oblit
qui queda fora dels records.
És l’oblit
qui és oblidat.
10 de maig de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada