Crida

Ahir, en arribar, 
quan la nit ja havia près l'horitzó,
vaig sentir com em cridaves. 
Els sentits es van posar en alerta
i les meves passes em van dur
cap a on l'instint les guiava.

La platja esperava deserta. 
Petites onades queien,
l'una al darrera de l'altra,
a la vora,
trencant l'armonia de la sorra
que les rebia sense poder-ho evitar.  
La fresca de la nit va omplir els pulmons. 
Els peus, nus, 
van iniciar un passeig nocturn
a la recerca d'aquell tresor,
d'un tresor ja trobat. 

Volia sentir les teves passes
caminant al costat de les meves,
volia sentir la teva aroma embriangadora,
volia sentir aquella veu parlant a cau d'orella...

I quan quan ja em resignava a la solitud,
la lluna, confident, 
em portà el teu missatge:
un breu petó enviat des de la distància,
enviat des de la teva finestra. 

9 de novembre de 2013

Tresor

Obro la finestra i, furtivament, m'escapo.
Corro a cegues però sé on vaig.
Arribo a una platja mai trepitjada
i el somni es fa realitat.
Tan se val les estrelles que omplen el cel,
tan se val la lluna a l'horitzó,
tan se val la remor de l'aigua
i l'olor a mar.
Sí, avui tan se val.
He trobat un tresor
més valuós que la lluna i els estels,
fins i tot més que el mar que s'estén davant els ulls.
Un tresor!

Torno, també furtivament, 
i travesso la finestra per tornar al meu món.
Però ara em sé afortunat,
ara em sé ric.
Ara tinc un tresor.
Un tresor!

7 de novembre de 2013