quan la nit ja havia près l'horitzó,
vaig sentir com em cridaves.
Els sentits es van posar en alerta
i les meves passes em van dur
cap a on l'instint les guiava.
La platja esperava deserta.
Petites onades queien,
l'una al darrera de l'altra,
a la vora,
trencant l'armonia de la sorra
que les rebia sense poder-ho evitar.
La fresca de la nit va omplir els pulmons.
Els peus, nus,
van iniciar un passeig nocturn
a la recerca d'aquell tresor,
d'un tresor ja trobat.
Volia sentir les teves passes
caminant al costat de les meves,
volia sentir la teva aroma embriangadora,
volia sentir aquella veu parlant a cau d'orella...
I quan quan ja em resignava a la solitud,
la lluna, confident,
em portà el teu missatge:
un breu petó enviat des de la distància,
enviat des de la teva finestra.
9 de novembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada