La veu ressona un cop i un altre.
Escapa't!
Repeteix insaciable.
Escapa't.
Diu, talment com una súplica.
I tu, furtiu,
surts a la seva recerca.
No cal córrer.
Saps que és pacient,
que esperarà amb calma,
que farà passar el temps
imaginant la trobada,
imaginant l'abraçada,
imaginant un petó...
Un petó furtiu com tu...
El camí s'escurça.
Les mirades es troben.
Els somriures es dibuixen als llavis.
I finalment,
la trobada clandestina
esdevé desig fet realitat,
i un petó,
furtiu com tu,
segella el moment
i el converteix en record,
en instant de felicitat.
Potser demà
desitjaràs sentir de nou la veu
que repeteix,
com si d'un cant es tractés,
escapa't, escapa't, escapa't!
14 de desembre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada