Potser penses
que sempre dic les mateixes paraules.
Potser penses
que repeteixo la meva cançó
una i altra vegada.
Potser ho penses.
I tens raó,
és així.
Però cada cop que dic “t’estimo”
és un “t’estimo” nou,
diferent de l’anterior.
Quan parlo de la teva mirada
és d’una que és nova,
és perquè m’has mirat de nou.
Quan recordo els moments viscuts
ho faig amb un nou desig,
amb una ambició renovada,
amb el pensament posat en el proper cop
que viurem junts.
Sí, potser són les mateixes paraules
però alhora també són diferents.
20 de setembre de 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada