El castell sembla abandonat.
Les torres mig derruïdes i el pont d’entrada enfonsat.
Les mans, que amb paciència el van aixecar, han marxat.
L’aigua, que va i ve, el deteriora
deixant entreveure el pas del temps
que actua implacable i sever.
Per què aixecar castells de sorra?
No és més fàcil viure la realitat?
Potser si.
Segur que és això el que cal fer.
Demà tornaré a la platja i seré altre cop
el senyor d’un nou castell,
un castell de sorra fet amb somnis i il·lusions.
15 de juliol de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada