Dia a dia gaudeixo de la teva mirada.
Dia a dia em trobo el teu somriure.
I també sento la teva veu,
escolto les teves paraules.
Les mirades, els somriures, les paraules
em traslladen per camins de somni,
camins que són destí,
camins fets de desitjos,
camins fets d'anhels.
Però n'hi ha un que resta dins dels somnis,
que no arriba, que es fa esperar.
On són els teus llavis?
Quan s'acostaran lentament
per fondre's amb els meus
en un bès etern?
Quan podrem alçar el vol
i anar de la mà fins el paradís?
Un bes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada