El forat de les decepcions s'eixamplava per moments. Però ell seguia caminant per la vora, es negava a apartar-se del perill. Corria
el risc de caure per sempre en aquell pou fosc. Irresponsabilitat? Bogeria?
Potser estupidesa? I llavors, enlloc d'apartar-se, tancà els ulls i seguí avançant per la línia del destí.
19 d'abril de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada