Ha arribat el moment

Camino.
La senda és llarga.
No es veu el final
però sé que he de seguir caminant.
Les sandàlies estan desgastades.
Les pedres es deixen sentir als peus.
Els llavis,
ressecs pel vent,
anhelen unes gotes d’aigua.
El sarró,
malgrat ser lleuger,
deixa sentir el seu pes
a les espatlles.
Tan se val.
Tu no importes.
Ets instrument...

Pas a pas segueixo endavant
intentant no defallir.
L’esperit sap que
ha arribat el moment.
Els senyals són evidents.
Per això camino.
Per la llarga senda.
Sense veure el final.
No hi ha final.
En aquesta fita no:
arribes
i has de sortir de nou.
I caminar.
Caminar
per ser instrument,
per ser veu.

Caminar.



5 d’abril de 2007