Il·lustració original d'Estanis Aboal
Obre'l!
Què no veus que està esperant?
Mira'l: sembla trist, indefens,
necessita d'algú.
D'algú que el cuidi,
que es faci càrrec,
que l'ajudi a sortir
de l'aïllament en que es troba,
a fugir de la solitud
del seu castell de cristall.
Algú que li ofereixi una mà,
una mirada, una carícia, un petó...
A més,
sembla de bona qualitat,
en bon estat, nou de trinca...
I què me'n dius del preu?
És gratis, no?
Ho diu clar:
"agafa un".
Som-hi doncs!
Obre el pot i és teu!
21 de gener de 2012
1 comentari:
De vegades colpejaries el vidre per sortir el més aviat possible, però no t'atreveixes, i t'ajups per esperar que la teva ment pari de pensar, agafes aire...fins que te'n quedes sense...i tot es calma. Et sents com una peça més d'un puzzle absurd que ningú completarà, com un objecte oblidat en un prestatge, que potser algú mirarà amb desinterès...i esperes que arribi un moment que mai arriba, i el pot de vidre es va fent més i més petit al teu voltant...
Publica un comentari a l'entrada