Sóc aquí davant teu.
Intento escoltar-te,
sentir les teves paraules.
Busco anar més enllà
de la teva mirada.
Tanco els ulls.
Inicio un viatge
cap al meu interior.
Deixo ressonar la teva veu
al més profund del meu esperit.
Em relaxo per deixar-me portar,
per deixar-me envair
per aquesta mirada
que em captiva.
Escoltar i mirar,
per després madurar.
Madurar és viure.
És viure el que m’envolta,
a tu també.
Tu m’envoltes.
Viure’t a tu.
Parla’m doncs,
no deixis de mirar-me.
Envaeix-me amb paraules,
envaeix-me amb mirades.
17 de gener de 2008
Intento escoltar-te,
sentir les teves paraules.
Busco anar més enllà
de la teva mirada.
Tanco els ulls.
Inicio un viatge
cap al meu interior.
Deixo ressonar la teva veu
al més profund del meu esperit.
Em relaxo per deixar-me portar,
per deixar-me envair
per aquesta mirada
que em captiva.
Escoltar i mirar,
per després madurar.
Madurar és viure.
És viure el que m’envolta,
a tu també.
Tu m’envoltes.
Viure’t a tu.
Parla’m doncs,
no deixis de mirar-me.
Envaeix-me amb paraules,
envaeix-me amb mirades.
17 de gener de 2008
2 comentaris:
Com sempre les teves paraules desperten profunts sentiments. Esta clar que el que tú dius, ho interioritzem de tal manera que passa a ser un pensament una emoció que es transforma en propia i personal.
No deixis d'escriure, es el teu camí, el teu futur, el teu món......i també el nostre.
El que ha dit la mercè és ben veritat; no deixis d'escriure; és la porta de la teva ànima, que fa vibrar la dels que ho llegeixen.
Publica un comentari a l'entrada