La
mà innocent, guiada per un somni infantil, trucava a la porta.
Què
potser no vas sentir el toc-toc suau
que
demanava permís per entrar dins del teu cor?
Busca
en el record i potser trobaràs una mirada o un gest.
O
potser una paraula.
I
si ho trobes, somriu al passat i fes-li l’ullet.
El
temps passava però el forrellat seguia barrant el pas.
Buscava
una escletxa per on fer passar un sospir.
Buscava
una escletxa on deixar una carícia.
Buscava
una escletxa per enviar un petó.
I
el somni, ara ja adolescent,
seguia
ocupant les nits.
I
quan arribava el dia,
seguia
somiant despert.
Un
dia la mirada es clavà a l’horitzó.
Veié
un nou destí, una aventura, un camí.
I
prengué el necessari:
quatre
coses i alguns records;
una
mica d’aigua i un tros de pa.
I
també aquell somni
que
seguia fermat darrera del portal.
Navegà
per mars i rius.
Navegà
per somriures i petons.
Trucà
a moltes portes que tampoc s’obriren.
Trucà
a unes poques que s’obriren
i
després es tancaren.
El
temps portà l’oblit,
el
temps trencà lligams.
I
aquell record?
El
conservà en el més profund de l´ànima.
Però
de vegades el temps capritxós
et
retorna a aquell punt en que tot va semblar acabar.
L’experiència
t’acompanya fins la porta
i
ara truques amb força i convicció.
Els
temors es van esvair fa molt,
i
els sentiments, transformats,
afloren
de nou en forma d’amistat
i
el temps esdevé ara etern.
22 de febrer de 2015
Per la Ia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada