Saps què?
Hi ha
vegades que m'acostaria decidit
i, sense
previ avís,
et
prendria entre els meus braços.
Tancaria
els ulls
i
gaudiria de l'aroma que desprens
i que em
sedueix
i em
torna boig.
Buscaria
amb els meus llavis els teus
per
deixar un petó suau i dolç,
com a
tribut d'aquesta passió
que
habita el meu interior
i que em
maltracta sense compassió.
Però saps una altra cosa?
Hi ha
vegades que m'acostaria decidit
i, sense
previ avís,
et diria
que em deixis em pau,
que
abandonis els meus somnis,
que no
utilitzis la tortura
que juga
amb els sentiments,
els meus.
Sentiments
confrontats.
És això.
Què fer-ne?
Només hi ha una opció:
seguiré somiant amb tu.
Per la Marta
30 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada