Et
pregunto però no hi ha resposta.
Insisteixo
però el silenci omple l'espai
com si
d'un núvol gris i espès es tractés.
Què creus que busco?
Potser et
penses que et qüestiono?
Potser
imagines intencions ocultes
en les
meves paraules?
Ho torno
a provar.
Tinc
l'esperança de rebre una resposta,
d'entendre,
de saber.
Silenci...
Espero...
Silenci...
I a la fi
un fil de veu
neix dels
teus llavis:
Ara no sé dir-te!
D'acord.
Em
rendeixo.
Per la Marta.
30 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada