Comparteixo amb
tu la nit,
pensament
esbojarrat,
que envaeixes el
meu somni
i em portes pel
mal camí.
És conscient el
meu esperit d’això?
Sap on es fica?
És aquest el destí que vol
per una nit com aquesta
on el cansament truca a la porta
per esdevenir descans?
No és aquest pensament
qui allunyarà el preuat repòs?
Què passarà demà
quan els ulls reflecteixin
l’esbojarrada travessia per la
foscor?
Demà?
Demà pensarem que després del dia
arribarà una altra nit.
Així doncs que fem, esperit?
Benvingut siguis
pensament esbojarrat!
19 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada