Ha deixat de ploure però els teus ulls
segueixen regalant-me una mirada.
Només és això, una mirada,
però quantes coses que diu!
Si fos paraules,
en despertar les sentiria
com un xiuxiueig a cau d'orella
que dolçament repeteix un cant que diu:
ja no plou, aixeca't i camina, aixeca't i viu!
I demà, quan els meus ulls s'obrin
i rebin el teu regal,
una força inexplicable
em farà aixecar-me
i caminar i viure!
I quan torni a ploure
restaré sota l'aixopluc
de la teva dolça mirada.
21 de gener de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada