De nou
navego per les interioritats més íntimes
que només apareixen
quan
l'esperit perd la seva consciència
en les
profunditats de la nit.
Els
somnis es presenten com una oportunitat única
per viure
intensament allò que potser tens prohibit,
allò que tu mateix et negues,
allò que no seria correcte.
I allà somrius.
I
respires com mai ho has fet.
I cantes.
I saltes.
I crides.
I també sents una veu,
que en
apropar-se xiuxiueja a cau d'orella:
Em
regales una paraula?
Te'n
regalo una i mil!
Paraules
i somriures,
carícies i desitjos.
Aquí tens la meva paraula.
És teva.
Et
pertany.
30 de gener de 2012
1 comentari:
Tu crees, tu comparteixes, tu regales sentiments amb les teves paraules.
Publica un comentari a l'entrada