I de vegades
succeeix
que el destí capritxós
t'obsequia amb un
tresor.
Com si aparegués del no res
es presenta un
somriure,
de vegades somiat,
de vegades anhelat,
que et transporta a
un altre món,
a un altre espai,
a una altra dimensió.
Com fugir del
parany?
Com no caure en
l'embruix
que domina la teva ànima
i la fa
infinitament feliç?
I també, de vegades,
aquest destí capritxós
et regala una veu.
I la veu et
fascina,
et penetra,
t'inunda,
et posseeix, et
domina.
I ja no vols fugir.
Vols seguir embruixat,
vols seguir posseït.
Somriu!
Parla'm!
Embruixa'm!
Posseeix-me!
De nou és per tu...
21 d'octubre de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada