Alè

Aguanto l'alè en un intent de passar desapercebut.
De passar desapercebut quan la mala estrugança, 
que sempre es presenta quan la il·lusió m'envaeix,
vingui a prendre'm el que és meu.
No vull donar-li.
Aquest cop, no.

Aquest cop les paraules a cau d'orella seran meves,
les mirades seran meves,
les carícies seran meves.
Aquest cop els passejos vora el mar, 
els capvespres de converses,
les nits en vetlla
i els petons furtius, 
restaran al meu poder.

I quan la mala estrugança passi de llarg,
podré dir-te: vine!
Jau aquí, ben a prop meu.
I podré dir-te: acosta't!
Deixa que t'enllaci amb els meus braços,
així, ben a prop meu.
I podré deixar a la teva galta un dolç petó.
I podré sentir l'aroma què desprèn el teu cabell.
I podré notar l'escalfor què desprèn el teu cos.
I podré escoltar, emmig del silenci, el batec del meu cor
jugant al ritme del batec del teu cor.

Tanco els ulls,
aguanto l'alè
i tu et fas present.

22 de setembre de 2013