Dimoni o àngel?

Els ulls es tanquen.
El son s'apodera del moment 
empès pel cansament després d'un dia llarg 
i, potser, una mica massa atabalat.
La ment es relaxa 
i es deixa portar per aquest món paral·lel 
que neix i mor nit rera nit.

I com d'altres vegades apareixes tu.
Els ulls, els teus i els meus,
es busquen, juguen a mirar-se,
a navegar en la profunditat de l'altre.
Es deixen seduir...
Em deixo seduir...

I també com d'altres vegades,
el teu jo es desdoble 
i es llença a l'atac per conquerir el somni.

El dimoni diu: vine!
L'àngel diu: vine!
I jo...
Jo penso: dimoni o àngel?
Els dos! 
Em quedo amb els dos!
I tu somrius per un nou triomf:
el somni és teu!

19 de setembre de 2013