Com dir el que penso?
Com dir el que sento?
Com fer-ho si ni se realment el que penso,
si ni se realment el que sento?
Potser serà millor el silenci.
Segurament expressaré mes coses sense dir res.
El meu silenci serà un crit.
Un crit per a qui ho vulgui escoltar.
Per a qui ho ha d’escoltar.
Silenci.
De nou.Silenci.
2 comentaris:
El silenci, moltes vegades es la millor opcio, encara que també la mes dolorosa; no poder explicar què sents, perque ni tu mateix pots explicar-t'ho, es molt i molt doloros...sort en tenim l'escriptura per plasmar tot allò que sentim i ordenar poc a poc els sentiments i els pensaments.
M'agrada el que has escrit.
Sovint em sento igual.
Fa uns anys vaig escriure una poesia que començava d'una forma semblant, la intentaré recuperar i si vols la podràs llegir ... Marta
Publica un comentari a l'entrada